164 anys de l'arribada del ferrocarril a Girona
L’historiador Xavier Carmaniu explica que la història ferroviària gironina està marcada per bombolles especulatives, crisis i terminis que s’han anat allargant fins avui
comotora del Ferrocarril Palamós-Girona-Banyoles, conegut com tramvía del Baix Empordà, aturada a l'estació de Palafrugell. 1920-1930. Col·lecció Ajuntament de Girona - CRDI / Col·lecció Ajuntament de Girona - CRDI
Ara fa 164 anys de l’arribada del tren a Girona. Segons explica l’historiador Xavier Carmaniu, director del programa Tren de la Història de SER Catalunya a l'Aquí Girona, “igual que passa ara, aleshores també va arribar tard i malament”.
“El tren a Girona no va ser cap camí planer”, resumeix Xavier Carmaniu. Quan la locomotora va arribar-hi el 1862, el ferrocarril ja feia catorze anys que funcionava entre Barcelona i Mataró. Aquella primera línia, inaugurada el 1848, es va fer amb iniciativa privada, buscant finançament a Anglaterra i important la maquinària necessària per unir les dues ciutats.
Carmaniu compara aquell context amb l’actualitat: “Igual que ara hi ha febre per les criptomonedes o la intel·ligència artificial, amb el ferrocarril passava el mateix”. Segons l’historiador, l’eufòria inversora va generar “una bombolla que va deixar projectes a mitges, empantanegats”.
Un dels exemples més clars va ser la línia entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses, pensada per portar el carbó del Ripollès cap a la capital. “No sortien els números”, explica Carmaniu, i el projecte va quedar aturat a Maçanet de la Selva, en una estació anomenada l’Empalme, concebuda com a punt d’enllaç amb altres línies que mai no es van completar en aquell moment.
Amb el projecte del Ripollès encallat, va sorgir la idea d’allargar la línia fins a Girona i la frontera francesa. Però tampoc no va ser senzill. “Van topar amb els del tren de Mataró, que també volien portar el tren cap a Girona i la frontera”, relata Carmaniu. La solució va arribar el 1861, quan les companyies es van fusionar per tirar endavant el projecte conjuntament.
El tram fins a Girona es va completar sense grans entrebancs, però l’extensió cap al nord va patir nous ajornaments. Tot i que el 1863 es va autoritzar començar les obres cap a Figueres i el 1864 es va donar permís per arribar a la frontera, la crisi econòmica de 1866 va paralitzar el projecte. “El tren a Figueres no va arribar fins al desembre del 76, i no es va completar fins al gener del 78”, recorda l’historiador. Quinze anys després de la primera locomotora a Girona.
Els retards, però, no són només cosa del segle XIX. Carmaniu apunta que durant la Segona República Espanyola, l’any 1937, es va plantejar electrificar tota la xarxa ferroviària. “Per culpa del cop de Franco i la Guerra Civil no va ser possible, i allò es va posposar fins al 1963”, subratlla. Vint-i-sis anys d’espera.
Més recentment, l’alta velocitat també ha estat marcada pels terminis dilatats. “L’AVE, projectat des del 89, no va ser una realitat fins al 2013”, recorda Carmaniu. Aquell any, a més, es garantia que el soterrament de la via convencional i la desaparició del viaducte estarien enllestits el 2024. “I ara mireu el calendari”, ironitza l’historiador. “Som al 2026”.