Dani Jiménez, Físic quàntic: "L'atzar és la manca d'informació"

Barcelona

El físic i divulgador Dani Jiménez ha passat pel Llapis de Memòria per presentar Univers rebel, un llibre amb què vol apropar la física quàntica a tots els públics. Ho fa amb una mirada que va més enllà de les fórmules i les equacions: la quàntica, defensa, és una aventura humana comparable a les grans revolucions culturals de la història.

“És divertida. Tota aventura humana és divertida”, assegura. Al llibre compara la descoberta de la física quàntica amb la d’Amèrica: dues sacsejades que ho canvien tot. I hi veu un paral·lelisme revelador: així com Cristòfor Colom va morir convençut que no havia arribat a un continent nou, els “pares” de la quàntica, Max Planck i Albert Einstein, tampoc van acceptar del tot les conseqüències de la revolució que havien iniciat. Quan Niels Bohr, Werner Heisenberg o Paul Dirac van portar la teoria més enllà, Einstein s’hi resistia. “Déu no juga als daus”, deia. Però el món quàntic, explica Jiménez, incorpora un atzar intrínsec que no és ignorància, sinó naturalesa.

Aquest canvi de mirada també ha estat personal. Després de 30 anys estudiant i divulgant ciència, Jiménez reconeix que Univers rebel marca un punt d’inflexió. “La ciència no és només entendre la realitat, és interpretar-la”. Per això defensa que la quàntica ens decentra, ens obliga a fer-nos noves preguntes sobre el temps, l’espai o la causalitat.

Al llarg del programa, el divulgador reivindica la ciència com a part essencial de la cultura. “Tots hauríem de conèixer la quàntica per convertir-nos en persones”, afirma en una de les frases més contundents de l’entrevista. Ho compara amb visitar el Museu del Prado: no és una qüestió d’utilitat, sinó d’humanitat. La creativitat —diu— té dos fills: la ciència, que genera coneixement, i l’art, que genera emoció. Però totes dues poden confluir.

La música del seu Llapis de Memòria ho demostra. Bend and Break, de Keane, el transporta al 2004, quan treballava al CosmoCaixa i reflexionava sobre els camins de la divulgació en un festival europeu de ciència. La banda sonora de Gattaca, de Michael Nyman, li recorda com el cinema pot convertir la genètica en relat emocionant. I Flor de nit, del musical d’Albert Guinovart, va ser el seu “soroll rosa” mentre escrivia el llibre, durant la recuperació d’una lesió al genoll que el va obligar a aturar-se físicament però no mentalment.

Jiménez també parla obertament de l’accident del 2022 en un espectacle científic a Girona, que va deixar diversos ferits. “És una cicatriu”, admet. Durant un temps es va apartar de la primera línia mediàtica, però avui ha tornat als escenaris. “El risc és inherent a la vida, l’hem de minimitzar, però existeix”.

El programa també recorre la seva infantesa al barri de Sants, la passió primerenca per Carl Sagan i la ràdio, o la descoberta de l’amor, que vincula amb l’equació de Dirac i les antipartícules: dues realitats que, en trobar-se, alliberen energia.

Abans d’acomiadar-se amb Viva la libertà, de Jovanotti, Jiménez deixa una última reflexió sobre el famós gat de Schrödinger: “La quàntica no et diu si és viu o mort; et diu que abans d’observar-lo no té sentit preguntar-s’ho”. Potser aquesta és, al capdavall, la lliçó: conviure amb la incertesa i convertir-la en motor de coneixement i emoció.

Les cançons del Dani Jiménez:

• Bend & Break - Keane
• Becoming Jerome - Michael Nyman
• Flor de nit - Albert Guinovart
• The Way You Make Me Feel - Michael Jackson
• Origin Of Love - Mika
• Viva La Libertà - Jovanotti