Josep Casanovas, vicepresident de la FEEC: "Els refugis lliures no són hotelets rurals per passar el cap de setmana, són per emergències"

Barcelona

Gratis, oberts a tothom, i pràctics. Són els refugis lliures de muntanya. Una fórmula perfecte que ha funcionat durant anys. Però ara cada vegada són més utilitzats. La muntanya s'ha massificat i els racons recòndits apareixen a centenars de vídeos i fotos a les xarxes socials. Això fa que aquests espais, reservats per emergències o llargues travessies s'acabin utilitzant moltes vegades com a hostals gratuïts i acabin fets malbé tal com va passar amb el refugi de Besiberri, a més de 2700 metres d'altura, ara fa una setmana.

Aquest matí la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), ha pujat amb un helicòpter i els agents rurals per tornar-lo a condicionar després de les destrosses que es van fer virals la setmana passada. El vicepresident de la FEEC, Josep Casanovas, ha detallat que s'han arreglat els desperfectes, s'han posat noves mantes i s'ha comprovat que llums i connexions d'emergència funcionaven.

Aquest cas es va conèixer gràcies a un vídeo que va compartir un excursionista, el José Ignacio, i que es va fer viral: "Nosaltres havíem arribat a mitja tarda per descansar i atacar el cim l'endemà, però quan vam veure allò jo hagués tornat", ha recordat. Mantes i brossa per terra, restes de plàstics i menjar per les taules i cables penjant. L'excursionista ha destacat, a més, que quan es va a un refugi no cal trobar-se unes condicions d'hotel, però sí un "mínim acceptable per poder descansar".

No són hotels

Des de la FEEC han assenyalat la massificació i les publicacions a les xarxes que cada vegada hi hagi més gent que puja a aquests tipus de refugis. "Hi ha molta gent que no està habituada a la muntanya", ha apuntat Casanovas, "i no parlo només de tècnica, sinó de valors". La muntanya, han alertat, s'ha de cuidar i els refugis s'han d'utilitzar per al que són, i per a res més: "No són per fer quedades o planificar un cap de setmana en un hotelet rural, els refugis d'emergència són una altra cosa", ha conclòs Casanovas. Les xarxes, no obstant això, han actuat pel bé en aquest cas perquè les destrosses de Besiberri es van fer tan virals que altres muntanyistes, com la Inés, es van dedicar a netejar-lo en una estona que li sobrava: "Jo no tenia res de neteja, però tenia les meves mans, i el vaig endreçar com vaig poder", ha explicat.

La solució és complicada perquè no hi ha intenció de privatitzar el que és un espai de "servei públic" i des de la Federació no es plantegen tancar aquests refugis i posar-hi una clau, ja que perdrien la seva essència d'aixopluc d'emergència. Ara bé, la por que actes com aquests facin que desapareguin hi és. "No volem que per quatre impresentables perdem aquesta oportunitat", ha lamentat en José Ignacio.

Malgrat la massificació i les destrosses que s'han vist a Besiberri, encara queda esperança a la muntanya. Un exemple és la iniciativa Refugios Libres Dignos de l'Aragó, on un grup d'amics s'han ajuntat per rehabilitar refugis sense manteniment: "A vegades passar una nit allà pot ser desagradable, i com que nosaltres hi anàvem molt vam pensar a arreglar-los una mica", ha explicat en Pablo Simon, qui també ha destacat que ja han arreglat 15 refugis. Iniciatives com aquesta, conscienciació i educació és el que caldrà ara per evitar que les destrosses de Besiberri es tornin a repetir.