Més de 630 famílies acompanyades el 2025: què passa després d’un ictus
L’ictus arriba sense avís i ho capgira tot. Canvia rutines, relacions i projectes de vida. Des de fa 18 anys, la Fundació Ictus treballa per reduir l’impacte social d’aquesta malaltia. Només el 2025, més de 630 famílies han utilitzat els recursos d’acompanyament de l’entitat per afrontar les conseqüències d’un ictus
La Fundació Ictus treballa per reduir l’impacte social d’aquesta malaltia
Bardelona
Després d’un ictus, l’alta hospitalària o el final de la rehabilitació no sempre signifiquen que el camí estigui clar. Per a moltes persones i famílies, és just aleshores quan apareixen els dubtes i la necessitat d’orientació, suport emocional i ajuda per adaptar-se a una nova realitat.
El 2025, aquest acompanyament es va traduir en més de 760 entrevistes d’acollida, seguiment i orientació professional amb persones d’arreu del territori. Les dades posen de manifest una realitat sovint invisible: viure després d’un ictus no és només sobreviure, sinó construir una nova vida amb qualitat.
Qui són les persones ateses i quines necessitats tenen
Les dades reflecteixen la diversitat de l’ictus. El 57,1% de les persones ateses eren homes i el 42,9%, dones. Gairebé el 63% havien patit un ictus isquèmic, el 29,4% un ictus hemorràgic i prop d’un 2%, un ictus transitori.
Pel que fa a les necessitats, el 58% de les famílies van requerir assessorament neuropsicològic per entendre canvis cognitius, emocionals i conductuals. Quan es detecta la necessitat de suport emocional específic, les persones són derivades al Programa Ànima, amb atenció psicològica especialitzada.
Un 31,5% va demanar orientació en rehabilitació motora i consultes mèdiques, mentre que un 5,4% va necessitar suport social per gestionar tràmits i drets. En un 3,4% dels casos es van dur a terme entrevistes familiars conjuntes, pensades per abordar situacions de sobrecàrrega del rol cuidador o dificultats en la reorganització de la vida quotidiana.
També hi ha dubtes pràctics importants: un 2% de les persones van rebre suport d’infermeria per orientar-se dins del circuit sanitari, un procés que sovint implica passar per diversos especialistes en pocs mesos.
El valor del temps i l’escolta
Més enllà de les xifres, l’acompanyament es caracteritza per la qualitat del temps dedicat. L’atenció es fa de manera presencial, per videoconferència, per telèfon i també per WhatsApp, sempre amb espais reals d’escolta. De fet, la durada mitjana dels assessoraments professionals és de 60 minuts.
Fins i tot les consultes per WhatsApp —que poden semblar menors— requereixen una dedicació mitjana de 17 minuts per intervenció, sovint per resoldre dubtes, pors o situacions urgents.
Fer possible l’acompanyament: una tasca col·lectiva
La Fundació Ictus va néixer l’any 2007 amb el propòsit de millorar la resposta social davant l’ictus. Des d’aleshores, treballa amb una mirada integral que combina la prevenció, l’acompanyament, la recerca i la formació, posant les persones al centre de l’atenció.
Aquesta tasca sostinguda és possible gràcies a la implicació de persones i entitats que creuen en la importància de cuidar la vida després de l’ictus. La Fundació Ictus compta amb una comunitat de persones amigues que, amb aportacions periòdiques, contribueixen a garantir que ningú hagi d’afrontar sol les conseqüències de la malaltia.
Una realitat que ens interpel·la com a societat
L’ictus no és només una qüestió mèdica. És una realitat social que afecta persones, famílies i comunitats. Cada any es produeixen 13.500 nous casos d’ictus a Catalunya, i es calcula que 1 de cada 4 persones en patirà un al llarg de la seva vida. D’aquestes, prop d’un 30% conviuran amb seqüeles permanents.
Davant d’aquest escenari, l’acompanyament, la informació i el suport continuat són elements clau per millorar la qualitat de vida de les persones afectades i del seu entorn.
Més informació sobre com col·laborar amb la Fundació Ictus:actua.fundacioictus.com