"No es guanyarà la Copa, però quin orgull d’equip. Avui, de nou, ser del Barça és... el millor que hi ha"
Al 'Què t'hi Jugues!' el professor Lluís Flaquer posa les notes al Barça 3-0 Atlético de Madrid
"No es guanyarà la Copa, però quin orgull d’equip. Avui, de nou, ser del Barça és... el millor que hi ha"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El FC Barcelona ha protagonitzat aquesta nit un dels millors partits de la temporada, que ha deixat al conjunt blaugrana a les portes d'aconseguir una remuntada històrica. El 3-0 contra l'Atlètic de Madrid, però, no ha estat suficient per aconseguir el bitllet per a la final de la Copa del Rei. Al 'Què t'hi Jugues!' de SER Catalunya el professor Lluís Flaquer ha posat les notes al partit.
Excel·lent: ser del Barça
"Eliminats, sí, però amb el cap ben alt. L’eliminatòria la vas perdre a l’anada. Amb el 4 a 0, dos camins. Deixar-ho estar o anar a totes. Amb el Barça de Flick, no hi havia dubtes. Ole le, ola la. Quin Barça. La millor versió de la temporada. Pressió, tots a una, circulació, ocasions, gairebé cap concessió en defensa, sense negociar cap esforç, futbol d’alta escola. Tornem-hi. Ole le, ola la. Eliminats, sí, però renovant contracte amb l’estil, amb la idea, amb el joc, amb el planter, amb Flick. Vam perdre el què, però vam reforçar el com. No es guanyarà la Copa, però quin orgull d’equip. Avui, de nou, ser del Barça és... el millor que hi ha".
Notable: l'escandalosa exhibició de Cubarsí
"Va ser una lliçó. Un partit perfecte. Liderant des del darrere. Tallant totes i cadascuna de les accions ofensives en què l’Atlètico el va trobar. Oferint-se sempre en la sortida de pilota. Fent un clínic en la generació. Un màster en el tall. Va retrobar-se amb el central que apuntava ser i que ahir vam comprovar que serà. Quin jugador. Quin defensa. Generació 2007. 18 anys. ADN Barça. Denominació d’origen La Masia. Que algú agafi el partit d’ahir, editi les moltíssimes accions, amb pilota i sense, en què intervé Cubarsí. Que es faci un compactat. Es posi en un sobre. I s'enviï a la Universitat d’aquells que somnien en jugar de centrals com a lliçó per veure en què consisteix el seu ofici. Pau Cubarsí Paredes. Quina animalada de partit. Quina exhibició".
Progressa adequadament: el sorpasso de Marc Bernal
"Flick ja va tenir bon ull quan la temporada passada el va posar de titular a Mestalla. Ja va veure què tenia entre mans quan va alertar la direcció esportiva que no calia fitxar un migcampista. El tècnic alemany, rei dels pronòstics que es fan realitat, ens va avisar que amb Bernal teníem jugador per als 15 anys vinents. El seu partit d’ahir evidencia el que tenim. En dia gran, i més enllà dels dos gols, que no són la seva feina principal, Marc Bernal va donar lliçó de com organitzar l’equip a partir de l’eix. Fins ara sabíem que Pedri feia millors als que l’acompanyaven. Crec que amb Bernal puja l’aposta, perquè ell també farà millor al canari. El problema? Per a Frenkie. El partit d’ahir de Marc Bernal dona per tancada l’etapa de l’holandès com a titular indiscutible".
Suspès: la distància entre el Barça d'ahir i el del Metropolitano
"El partit d’ahir encara fa més sagnant la púrria de partit que vam fer a l’anada. Allà es va perdre l’eliminatòria. Sembla mentida que el d’ahir sigui el mateix equip que va caure com va caure 4 a 0. Sí, aquell dia faltaven Pedri i Raphinha. Sí, amb el gol de Cubarsí les coses haurien anat millor. L’altra gran lliçó que ens deixa l’eliminatòria. O vas al 120% o el sistema Flick no rutlla. Tinguem-ho present de cara a futur immediat. Ara que venen els grans dies, prohibit tornar a hipotecar una opció de títol per no sortir amb la mentalitat i convicció adequades. Ah, i amb l’Atlètico. Ens retrobem a la Champions. Després del d’ahir, i com diria aquell, tinc ganes de tornar-los a veure".
