Duch vincula directament les ajudes als sectors afectats per la guerra al Golf amb l’aprovació dels pressupostos

Barcelona

"Hi haurà pressupostos, la responsabilitat col·lectiva del país ho farà possible". Es mostra contundent el conseller d’Exteriors del Govern, Jaume Duch, en aquesta entrevista amb el programa Aquí Catalunya, on insisteix que les ajudes als sectors afectats per la guerra al Golf estan vinculades a l’aprovació dels comptes catalans. "En moments convulsos necessitem certeses, que totes les administracions puguin fer la seva feina", sosté el titular, que es refereix a la UE i a la seva capacitat de poder prendre les mesures de compensació necessàries.

"El govern català està llest per fer el mateix", i cita aquí el pla 'Responem' -activat després de l’aprovació dels primers aranzels dels EUA-, que continua en marxa i que està ajudant empreses que han tingut dificultats amb el país nord-americà. "En aquest moment és molt important que hi hagi estabilitat i certeses; en el cas de Catalunya passa per tenir tots els recursos per ajudar la població. Si ja necessitàvem nous pressupostos, ara amb més motiu i urgència", defensa Duch, que redobla la pressió sobre ERC -que es manté en el no- i de qui depèn que hi hagi nous comptes. "Veient com evoluciona el món, no ens podem permetre no comptar amb tots els recursos", ha manifestat.

Segueix en marxa la negociació amb ERC, "hi ha compromís del Govern de no aixecar-nos de la taula fins arribar a un enteniment", remarca Duch, que reivindica que els pactes d’investidura "estan per complir-se, uns pactes d’investidura que també estan subjectes als pressupostos". Per tant, insisteix, "hi haurà pressupostos". D’aquesta manera evita respondre si, en cas de no aprovar-se, el president Salvador Illa avançarà eleccions.

Sobre l’amenaça del president Donald Trump d’aïllar Espanya, el conseller creu que dificultar la relació comercial entre la UE i els EUA no només complicaria la vida a empreses europees, també a les americanes, "i l’administració Trump no crec que ho permeti". Al seu parer, la guerra al Golf no hauria d’haver començat, un conflicte del qual es desconeix "l’objectiu real i la seva durada", però el que sí té clar és que tota resposta, qualsevol acció militar, es farà d’acord amb la Carta de les Nacions Unides i seguint la legislació de cada país, dins del dret internacional.

La política comercial és exclusiva de la UE, per tant, qui la gestiona i negocia és la Comissió Europea. Això significa que els EUA no tenen un marc d’acord bilateral amb Espanya, sinó amb la UE. "Si [Trump] vol provocar un bloqueig comercial, no només influeix a Espanya sinó tota la Unió", reflexiona Duch. També ho va dir el portaveu de la Comissió europea, el vicepresident de la Comissió, i és el que preveu reiterar aquest dijous el mateix conseller en la trobada amb la directora general de comerç del Consell de la UE, "sincerament, no em plantejo que aquesta situació pugui arribar, perquè només complicaria tota la relació transatlàntica".

El Govern encara desconeix el càlcul exacte d’espanyols i catalans a la zona assetjada pel conflicte. "Sí sabem que són una mica més de 6.000 els registrats als consolats de la zona, ara probablement són més perquè hem fet una crida a inscriure’s als que també hi estaven de pas". Duch explica que s’està gestionant la repatriació d’acord amb la seguretat de cada lloc, però que tot dependrà de l’evolució del conflicte; descarta fer càlculs perquè encara no se sap com evolucionarà la guerra.

La relació amb la Xina

"El món d’avui no té res a veure amb el d’abans de dos anys", i considera el conseller que això obliga les empreses a adaptar-se. Llavors va quedar clar que les empreses que exportaven als EUA els interessava diversificar, per exemple cap al Pròxim Orient, el sud-est asiàtic, Amèrica Llatina, Canadà... Per això, el departament d’Empresa va posar en marxa un pla d’ajudes per facilitar-ho. "La Xina és un mercat important, cada cop més i no només per les importacions o exportacions, també en termes d’inversors i de transferència tecnològica", i assegura que les empreses que vulguin comercialitzar més amb la Xina comptaran amb el suport del Govern. De fet, el Govern està fent gestions per obrir-hi una delegació.

En les últimes setmanes s’han produït nombrosos viatges cap a la Xina de diferents dirigents europeus; l’últim va ser Friedrich Merz. "La situació internacional ens porta a obrir portes i tenir millors relacions amb altres països com la Xina", afegeix el titular d’Exteriors, qui reconeix que és un país "complicat" pel seu règim, que "no s’adapta als estàndards democràtics de l’Europa occidental", però que no deixa de ser una potència. "La UE ha de saber combinar la protecció contra possibles perills que puguin arribar de la Xina i buscar també aliances comercials que poden ser positives", creu.

Pedro Sánchez va parlar de la necessitat de coordinació entre europeus, però va ser ell qui va decidir unilateralment vetar l’accés a les bases militars espanyoles dels EUA. Això no estava coordinat. Preguntat per aquesta "desunió" entre els estats membres, Duch respon que la defensa no és política exclusiva de la UE sinó dels governs dels estats membres, i l’únic que pot fer la Unió és certa coordinació.

"És evident que quan es parla del conflicte a l’Orient Mitjà -i ja ho vam veure amb la guerra d’Israel a Gaza, o quan es parla de relacions amb els EUA-, pesa més la manera de veure les coses segons cada país", reflexiona. Per tant, mentre la política exterior i de defensa hagi d’aprovar-se per unanimitat, veu difícil poder presentar una UE amb una sola veu. Solució? "Anar augmentant les competències de la UE i anar construint aquesta política exterior i de seguretat, que insisteixo que ara mateix és pràcticament inexistent", contesta.