Elisabet Casanovas: "No podria deixar mai de fer teatre. No seria just per mi mateixa, ni pel que m'ha ensenyat"
L'actriu protagonitza la pel·lícula 'El rastre del llop'

ENTREVISTA. Elisabet Casanovas
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
A sèries com El centro o Las abogadas, al teatre amb Little Women fa uns mesos i presentant la gala dels Premios Feroz a Pontevedra. Elisabet Casanovas (1994) fa anys que fa de tot i més. L'actriu encadena un projecte rere l'altre, i amb el poc temps que li sobra escriu cançons a Grupis, el grup musical que té amb la també actriu Laia Manzanares. Amb la pel·lícula El rastre del llop d'Ángeles Hernández, li ha arribat el primer paper protagonista en cinema.
2050
La història s'ambienta en un futur pròxim sacsejat per la crisi climàtica i la guerra per l'aigua. "Dins d'aquest context, el conflicte principal és la relació entre el pare i la filla que es retroben després de molts anys, i que portada al límit posa de manifest sobretot la incomunicació". Helena Gadel, Carlos Cuevas, Carles Francino, Andrés Herrera i fins i tot Miki Núñez complementen el repartiment d'una pel·lícula rodada entre Sitges i l'Argentina. "Vam tenir la sort d'assajar molt. Les relacions havien d'estar molt fundades perquè eren molt complexes, i si no estaven ben apuntades era fàcil caure en un clixé", explica. El tema central, però, és la situació extrema on pot portar-nos el canvi climàtic. "Hi va haver una època en què em va obsessionar el tema. Em vaig documentar moltíssim sobre el plàstic, consum animal, fins i tot intentava fer residu zero a casa. Vaig arribar a la conclusió que hi ha coses de les quals se n'haurien de fer càrrec els governs de manera immediata, no només a partir de la responsabilitat individual".
Des de fora
Tant ella com Carlos Cuevas són dels actors que treballen més de la seva generació. "Des de fora sembla una cosa... però m'agrada recordar que tot és una mica més vulnerable del que sembla. Tot i estar en un moment molt dolç i sent conscient que és una fortuna poder-me guanyar la vida com a actriu, això de triar projectes tranquil·lament no és el meu cas. Sempre hi ha un punt de patiment". Tot i combinar el teatre amb l'audiovisual, l'actriu té clara quina és la seva base. "No podria deixar mai de fer teatre. No seria just per mi mateixa, ni pel que m'ha ensenyat", conclou.




