150 anys de la primera trucada telefònica

Avui fa 150 anys d'un avenç tecnològic que va suposar un abans i un després en la nostra societat: la primera trucada telefònica. Va passar a ser una revolució, encara que avui dia els telèfons s'utilitzen més per navegar per Internet i de telèfons fixes cada vegada hi ha menys.

L'historiador i presentador del Tren de la Història, Xavier Carmaniu, ha explicat a l'Aquí Catalunya que sempre ha existit la creença que el telèfon va començar amb Graham Bell, tot i que no va ser ell l'ideòleg del projecte. Encara que l'imaginari col·lectiu sempre li atribueix a ell, l'autor material dels fets va ser Antonio Meucci qui l'any 1871, cinc anys abans que Bell patentés el telèfon, ja havia desenvolupat experiments els quals va definir com a "teletròfon".

L'inventor italià "no va tenir molta fortuna", va néixer el 1808 i va formar-se com a enginyer a Florència. Des de la seva etapa acadèmica perseguia una "obsessió" clara: transmetre la veu. Per tal de provar fortuna i aconseguir el seu objectiu va marxar a Cuba entre l'any 1835 i 1850. Tal com explica Carmaniu la Cuba d'ara era molt diferent de la que es va trobar l'italià, en aquella època era una colònia espanyola i econòmicament era molt pujant, característiques que feien semblar Cuba com el destí perfecte "trobar fortuna".

En la seva estança a Cuba va acomplir tasques que involucraven feines amb electricitat. Un element que aleshores era molt important i es trobava en auge, arran de treballar amb aquesta energia va veure que la podia aplicar a diverses coses, entre elles a transformar la veu en impulsos elèctrics.

Un fet que suposava un sistema "absolutament revolucionari", perquè fins aquell moment la idea de transmetre la veu era solament acústicament. Amb l'electricitat es plantejava un canvi de paradigma, ja que ara feien servir una tecnologia revolucionària: l'electricitat.

Després d'estar-hi una temporada a Cuba l'inventor italià va marxar als Estats Units el segle XIX, s'instal·la a Nova York el 1850 amb la seva dona i comença a fer altres feines per guanyar-se la vida. Arrel que la dona de Meucci queda impossibilitada al llit a causa d'una malaltia, ell aconsegueix aplicar per primera vegada l'invent del "teletròfon", amb el que va aconseguir connectar totes les habitacions de casa seva amb una línia telefònica "rudimentària", per tal que si la seva dona necessitava quelcom, ella li pogués trucar, "i així no haver ni d'estar cridant, ni d'haver-se d'estar movent".

No el va patentar. Per què?

Amb aquesta instal·lació a casa seva per ajudar a la seva dona, el mateix Antoni Meucci es va convertir en el primer a fer una aplicació telefònica. Després d'aquesta troballa l'italià juntament amb alguns amics seus arriben a la conclusió de patentar aquest invent i de muntar la "teletròfon company". Ara bé, per patentar un invent es necessiten diners i ni ell ni els seus socis no en tenen prou.

Davant aquesta impossibilitat de registre apareix Graham Bell, qui s'aprofita de la situació i ho patenta. És cert que Bell ja estava investigant tècniques de so, i el que és més important segons Carmaniu, és els seus coneixements dels registres de patents, factor al qual se li suma "la bona relació que tenia amb alguns treballadors, qui el van avisar de les intencions de Meucci i la seva precarietat econòmica".

Com a resposta Meucci posa el crit al cel i comença tot un procés judicial, però enmig del procés judicial Meucci mor el 1896. Una defunció que si més no li va atorgar a Bell la propietat de l'invent a ulls de tothom, fins que el 2002, al Congrés dels Estats Units, va reconèixer que Meucci era el veritable inventor d'aquest estri "tan fantàstic" que existeix ara, el telèfon.