29 anys de la desaparició de la Cristina Bergua: "Sobrevivim sense il·lusió perquè ens falta una filla"

Barcelona

Va ser el 9 de març de 1997. La Cristina havia quedat amb el noi amb qui sortia, deu anys més gran que ella, i a qui volia deixar. Però mai va tornar a casa. L'última vegada que la van veure va ser a la carretera d'Esplugues. El seu pare va ser el primer a donar l’alerta, en veure que la Cristina no tornava a casa a l'hora que havien pactat. Va anar a la policia, però no li van fer cas per manca de proves i perquè, aleshores, encara calia esperar 24 hores per poder denunciar una desaparició. L'endemà, el 10 de març, la policia va acceptar la denúncia i va assenyalar Javier Román, l'exparella de la Cristina, com a principal sospitós.

La investigació es troba al mateix punt que fa 25 anys: aturada. És el que lamenta Juan Bergua, pare de la Cristina, en una entrevista a l'Aquí Catalunya. Perquè com que no hi ha noves proves, ni pistes, no es pot reobrir la investigació.

Juan Bergua recorda els fets de 1997 com "una nit terrible". Ella tenia per norma arribar a les 22h, i sempre que s'endarreria trucava abans des d'una cabina per avisar. Aquell dia no ho va fer. Ell sabia que alguna cosa havia passat; la mare va trucar les amigues, ell es va encarregar d'anar-ho a denunciar a la policia, que el van fer esperar 24 hores fins poder entrar la denúncia, tal com marcava la llei aleshores. La mare va anar a casa de Javier Román, "no es va preocupar, no va reaccionar ni li va donar importància, va negar saber-ne res, va dir que s'havien separat i ja està", recorda Bergua. De la ruptura que volia la seva filla, se'n van assabentar després per les amigues de la jove. "Vam buscar per tot arreu, tota la santa nit buscant-la; no hem parlat de buscar-la fins avui".

No han deixat d'intentar trobar la Cristina. Ja fa anys va conèixer, gràcies precisament a una entrevista a la Cadena SER amb altres familiars de desapareguts, altres casos com el seu. Van crear el 1998 una associació de familiars de desapareguts que ha seguit en marxa fins a l'actualitat. Lluiten a escala estatal per saber què ha passat amb aquestes persones.

"A les famílies amb desapareguts de llarga durada, només ens queda l'esperança. Si deixes de banda l'esperança, ja no et queda res, ni tan sols la il·lusió per viure", explica. Ell diu que no viu, sinó que "sobreviu", i que no pot parlar de viure feliç perquè li falta una filla de 16 anys des de fa 29 anys. "Estem igual que el primer dia". No han pogut fer cap dol perquè no han trobat mai el cadàver de la seva Cristina; malgrat això, l'han hagut de fer constar com a difunta. I les lleis tampoc són les més adequades per aquests casos. Quan són menors, al cap de 10 anys permeten que constin com a difunts. Juan va trigar 20 anys a signar, amb tot el dolor del món, el certificat de defunció de la seva filla, tot i no tenir-ne el cos. Ho va fer a contracor, pensant que si tenia més fills, potser podria trobar-se amb algun problema burocràtic si la filla encara constava com a desapareguda. "No us podeu imaginar arribar al jutjat i signar un certificat de defunció per una filla que no saps si és viva o no", lamenta.

Més de 3.600 denúncies per desaparició a Catalunya durant el 2025

Aquest dilluns 9 de març se celebra el Dia de les Persones Desaparegudes sense Causa Aparent. Els Mossos han fet públiques aquestes dades: més de 3.682 denúncies per desaparició a Catalunya durant l'any passat, el que suposa 10 casos al dia de mitjana. Unes xifres que, tot i mantenir-se estables, evidencien que cada any milers de famílies es veuen afectades per desaparicions.

Són unes cent menys que l'any anterior. La bona notícia és que la gran majoria, el 98%, es van resoldre. De fet, la meitat dels casos es van solucionar durant els tres primers dies, i dues de cada tres desaparicions abans d’acabar la primera setmana des de la denúncia, segons dades dels Mossos d’Esquadra. El que sí que es va registrar durant el 2025 va ser l’augment de desaparicions entre joves i persones grans: un 3,3% més en el primer cas i fins a un 6,4% en el segon.

La majoria de desaparicions no tenen origen criminal, però els Mossos van assumir l'any passat dues investigacions per mort violenta i ocultació de cadàver. Un dels casos va acabar amb la detenció dels sospitosos i la localització del cos de la víctima després de la confessió d'un dels arrestats. Des del 2010, la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos ha investigat un total de 27 homicidis amb ocultació de cadàver, 20 dels quals es van traduir en feminicidis.

El 2% de persones no apareixen mai i les famílies han d'aprendre a conviure-hi. En aquest sentit, els Mossos recorden que no s'ha d'esperar 24 hores per denunciar una desaparició. És un mite. També que qualsevol ciutadà es pot adreçar a una comissaria de la policia catalana o la policia local per denunciar en qualsevol moment. Les primeres hores, recalquen els Mossos, són determinants.