ARTICLE 47: 700 joves han comprat pis amb el préstec d’emancipació de la Generalitat en vuit mesos

Barcelona

La Generalitat va posar en marxa l’any passat un programa de préstecs d’emancipació per ajudar joves a comprar el seu primer habitatge. L’ajuda cobreix fins al 20% del preu del pis —la part que normalment correspon a l’entrada— i es concedeix sense interessos, amb la condició que l’habitatge passi a ser protegit i no es pugui vendre per especular.

En els primers vuit mesos de funcionament del programa, 700 joves ja han pogut comprar pis gràcies a aquest préstec. En total s’han aprovat 1.813 sol·licituds —un 70% de les que complien els requisits—, tot i que una part encara no s’han traduït en compravendes perquè els sol·licitants han desistit o no han superat els criteris de solvència.

L’investigador de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), Jaime Palomera, fa temps que pensava en el marc d'un sistema on la majoria de pisos estessin en el mercat de compra venda i que la gent pugués entrar-hi, sense que se'ls quedin els fons voltors i, que al mateix temps, passin al sistema d'habitatge protegit. Tot i l'activació, reconeix que la mesura va generar força dubtes sobre si tindria demanda.

Palomera recorda que el programa introduïa una condició que no és habitual en aquest tipus d’ajudes, iq ue podria causar recel: el pis passa a ser habitatge protegit i no es pot vendre al preu de mercat. Tot i això, assegura que la resposta ha estat clara: “Hi havia qui pensava que no s’hi presentaria ningú, però a la primera convocatòria de 900 ajudes ja es va presentar molta gent. Per a moltes persones joves —i no tan joves— el que busquen no és especular, sinó tenir una casa i estabilitat.”

El programa permet que la Generalitat financi el 20% del preu de l’habitatge, la part que normalment correspon a l’entrada, amb un préstec sense interessos. La resta, el 80%, es cobreix amb una hipoteca convencional.

El cas de la Luisa

Una de les persones que ha pogut comprar gràcies a aquest programa és la Luisa, de 36 anys, que ha adquirit sola un pis de 35 metres quadrats al barri de Sants per 190.000 euros. El préstec de la Generalitat li ha cobert uns 40.000 euros, l’equivalent al 20% del valor de l’habitatge.

Sense aquesta ajuda, assegura que la compra hauria estat impossible. “No hauria tingut l’oportunitat de comprar-me el pis sense aquest programa”, explica. La seva situació és la de moltes persones que arriben al mercat immobiliari sense suport econòmic familiar: “No tinc una herència ni una família que em pugui ajudar amb l’entrada, com passa amb altres joves.”

Ella reconeix que els tràmits inicials amb l’Institut Català de Finances van ser relativament senzills i ràpids, amb una resolució favorable en aproximadament un mes. Però el procés es va complicar quan va començar a negociar la hipoteca amb els bancs, “El calvari comença amb els bancs”, destapa. Quan va presentar la sol·licitud, molts bancs encara no tenien clar com funcionava el programa i li demanaven que tornés havent transcorregut uns mesos llargs.

També es va trobar amb un altre obstacle: els interessos. Quan consultava hipoteques sense mencionar el préstec públic, algunes de les entitats bancàries li oferien tipus d’interès d’uns 2,1%; En canvi, quan explicava que volia comprar amb el préstec de la Generalitat, les condicions eren pitjors, amb tipus al voltant del 2,7%.

Palomera explica que això no és casual. “Per als bancs, la hipoteca és una inversió basada en el valor de l’habitatge. Si el pis no pot pujar de preu al ritme del mercat perquè és habitatge protegit, per ells és un actiu menys rendible i més arriscat.”

El problema de les arres

Un altre punt crític és el moment de les arres. Tot i que el programa cobreix l’entrada, els diners no arriben fins al moment de signar la hipoteca. Això obliga els compradors a avançar una part dels diners abans de rebre el préstec públic. En el cas de la Luisa, va haver de reunir gairebé 19.000 euros per poder reservar el pis: “Vaig haver de demanar diners a amics i utilitzar estalvis per poder pagar les arres”, explica. Els diners del préstec de la Generalitat no li van arribar fins al moment de la signatura davant de notari.

Tot i les dificultats, els experts consideren que el programa introdueix una diferència important respecte a altres ajudes a la compra d’habitatge. Segons Palomera, moltes polítiques públiques que ajuden a comprar acaben tenint l’efecte contrari al desitjat, ja que fan pujar els preus perquè permeten que més persones es puguin endeutar. En aquest cas, la condició que el pis passi a ser habitatge protegit intenta evitar aquest efecte. El propietari pot vendre el pis en el futur, però només pel preu original actualitzat amb la inflació. “Això fa que el preu de l’habitatge es comporti com la resta de l’economia”, explica Palomera. “El que no pot passar és que la inflació creixi un 2% i el preu dels pisos un 10%.”

El repte principal continua sent trobar habitatges dins dels límits del programa, especialment en zones tensionades com Barcelona. Per això, l’Ajuntament estudia augmentar el límit del préstec en alguns casos per facilitar l’accés al mercat: Si per Catalunya el màxim que et pot donar el ICF són 50.000 euros, per Barcelona es plentaja que siguin 80.000".