La Mari de Chambao s'emociona i arrenca a plorar en directe: "No ploro amb coses com el meu càncer, però sí amb el patiment i la mort d'altres a les guerres"

Barcelona

La Mari presenta "Chambao, 25 aniversario", un disc de col·laboracions per celebrar les noces de plata de Chambao en què hi participen artistes com Estopa, Pablo Alborán, Rosario Flores, Alejandro Sanz, Rosana, Joan Manuel Serrat, entre altres. La cantant malaguenya ha tingut temps per poder parlar del seu càncer de mama, el qual considera que és important visibilitzar i parlar d'ell sense por ni vergonya. També ha aprofitat per posar el focus en el patiment de moltes persones en altres parts del món, on actualment la guerra i la mort formen part del dia a dia.

Sobre el seu estat de salut, ja no sap què esperar, perquè després de 20 anys, esperava que la malaltia no tornés i l'any passat la van operar una altra vegada. Aquesta nova operació va ser molt més complexa, ja que venia d'una primera intervenció. La nota positiva d'aquest segon cas és que "el càncer estava in situ" i no va ser necessària la quimioteràpia. Ara, la cantant està sotmetent-se a revisions anuals i el 19 de març es torna a citar amb la cirurgiana que la va operar al setembre de l'any passat.

La Mari fa 21 anys que rep tractament per la seva malaltia, element que aprofita per recordar el gran treball dels professionals sanitaris i la importància de la sanitat pública: "Vaig veure una entrevista de Manu Sánchez en què deia que no sabria com calcular els diners que portaria invertits en sanitat i la importància de poder cuidar la pública i estic d'acord. Hem de reivindicar aquest sector tan necessari, les nostres vides estan en les seves mans".

La mamografia, un moment complicat

Un dels moments més difícils del càncer de mama són les mamografies, que en paraules de la cantant malaguenya és un moment de "molta por i dolor". La Mari qualifica de "bastant desagradable" l'acte de posar una mama entre dues planxes i sentir com la pell tira cap enrere. En moments com aquests, on la calidesa i el tracte dels professionals és fonamental, recorda com en el seu cas "totes les doctores estaven allà donant suport, perquè saben el moment tan desagradable que ve".

El càncer de mama és visible i canvia part de l'aparença de les dones. La pèrdua de les mames i les posteriors cicatrius són marques amb les quals moltes dones troben complicat conviure i que "fan tenir més pudor a l'hora de mostrar un trosset més de la teva pell", explica La Mari. En el seu cas, la relació amb la seva aparença i l'ensenyar o no el seu cos és complicada també des d'abans de la seva malaltia. La malaguenya posa el focus en l'Espanya més conservadora durant el franquisme, i comenta que, tot i haver nascut l'any de la mort de Franco, va haver de viure en un país que deixava enrere una dictadura i on era molt difícil viure la seva feminitat amb llibertat. La Mari no té problemes per parlar d'una Espanya que "era sota, cavall, rei", on hi havia por pel que es deia fins i tot a dins de casa, per si "les parets et podien escoltar".

Ara bé, tot i el dolor de recordar les operacions, les cicatrius, les revisions i fins i tot la seva recaiguda, el que sí que li fa venir una llàgrima als ulls és el patiment dels altres. En altres entrevistes, La Mari ha comentat que molt sovint li costa dir que està de celebració dels 25 anys de Chambao quan en altres parts del món hi ha guerres, moren infants cada dia i s'exterminen pobles, com està passant ara a l'Orient Mitjà.

Per ella, posicionar-se políticament no és cap esdeveniment, sinó una actitud molt pròpia dels éssers humans quan s'ha de parlar de coses que fan molt mal. Finalitzant l'entrevista, La Mari ha arrencat a plorar i s'ha obert completament: "no ploro amb coses que m'han passat a mi com el meu càncer, però si em fa mal el que veig que passa a fora. Per mi el més terrorífic és la mort dels infants".