Poden xocar dos avions a l'aire?

Barcelona

Com s'ho fan els pilots de diferents vols per no xocar? Quins mecanismes existeixen per evitar-ho? Són freqüents? Per tal d'aconseguir un trànsit aeri el més organitzat possible cal un bon sistema i professionals ben preparats com Ramon Vallès, pilot d'avions que respon aquestes incògnites a l'Aquí Catalunya.

L'organització de l'espai aeri és un treball conjunt entre els equips de controladors dels aeroports, els quals compten amb "aparells extremadament sofisticats", i els sistemes interns de l'aeronau, cosa que permet en tot moment conèixer la situació del vol, la seva posició, velocitat o alçada. D'aquesta manera es pot evitar el risc de col·lisió.

No obstant això, Vallès reconeix que "sempre existeix el factor humà" i que en la història de l'aviació hi ha hagut "episodis catastròfics". Amb l'avenç de la tecnologia s'han incorporat nous sistemes dins l'aeronau per evitar aquests tipus d'errades, com és ara el TCAS. El "TCAS Anti-collision System" és una eina interna dels avions que facilita conèixer quins moviments farà cada aeronau, com "si fos una mena d'interrogatori". Això permet conèixer perfectament si hi ha un perill real de col·lisió entre els dos avions, enviant instruccions als seus respectius pilots per realitzar les maniobres corresponents.

Els cotxes es desplacen per autopistes i, tal com explica Vallès, els avions ho fan per aerovies. Aquests carrils imaginaris es beneficiés de la tridimensionalitat del cel, és a dir, no solament poden estar a l'esquerra o a la dreta, sinó també a dalt o a baix, augmentant la quantitat d'avions en circulació en un mateix espai. Amb l'excel·lència dels equips de les aeronaus, ha disminuït la separació mínima necessària entre avions, creant el que s'anomena com espai RVSM o espai de reducció vertical de separació. En l'actualitat, aquest sistema determina que dos avions han de mantenir una separació de 300 metres. A aquesta distància se li suma una separació lateral i longitudinal. Per tant, dos avions podrien estar "volant perfectament" la mateixa ruta a la mateixa alçada; ara bé, ha de ser en el mateix sentit de la marxa, respectant la velocitat estipulada perquè el de darrere "mai atrapi" el de davant.

Avui dia, els aeroports estan perfectament equipats amb uns sistemes de generalització de llums per fer front a qualsevol circumstància adversa en les pistes d'aterratge. Encara que durant el dia, faci bons temps i hi hagi bona visibilitat les llums continuen estant en funcionament. Aquesta il·luminació té un codi de colors indicant diferents funcions.

No només tenen aquest sistema de control terrestre, sinó que en aeroports internacionals o grans aeroports, els mateixos controladors tenen un radar de control terrestre. És a dir, que de la mateixa manera que amb el radar veuen els avions en vol, ells poden veure els moviments que aquests realitzen a terra.

Tal com assegura el pilot, totes les circumstàncies estan contemplades i gestionades per tal d'evitar està una trobada conflictiva entre avions en ple vol o en l'aterratge, això està "hipercontrolat". El pilot tanca amb un missatge de calma i recalcant que "no ens hem de preocupar per res".