El dia que Girona va dir NO a l'OTAN
Fa 40 anys el sí es va imposar a Espanya, però la majoria de gironins van votar en contra de continuar a l’aliança militar
Aquest 12 de març es compleixen 40 anys del referèndum sobre la permanència d’Espanya a l’OTAN. El resultat global va ser ajustat: el sí es va imposar amb el 52,54% dels vots. Però a Catalunya —i especialment a les comarques gironines— el resultat va ser el contrari.
Tal com recordava la portada de El Punt l’endemà de la votació, mentre a l’Estat guanyava el sí, “Girona no i Catalunya no”. A les comarques gironines, els vots favorables a continuar a l’OTAN van ser del 39,2%, mentre que els vots contraris van arribar al 52,9%.
El periodista i president del Col·legi de Periodistes de Girona, Jordi Grau, explica que aquell resultat no va sorprendre. “No, no va sobtar en absolut”, recorda en una entrevista al programa Aquí Girona de Ser Catalunya
Segons el president, a Girona ja hi havia una sensibilitat important contra l’entrada a l’aliança militar. “Hi havia una part molt escarlanosa de la ciutadania gironina que estava en contra d’entrar a l’OTAN pel que podia representar”, explica.
Una promesa electoral al darrere
El referèndum es va convocar després que el president del govern espanyol, Felipe González, ho prometés durant la campanya electoral del 1982 amb el lema “OTAN, d’entrada, no”. Un cop al govern, però, el PSOE va defensar la permanència a l’aliança.
Segons Grau, aquest gir va generar incomoditat dins del mateix socialisme català. “La gran majoria de militants del PSC no hi estaven en absolut d’acord”, assegura.
En aquell context, part dels votants socialistes van acabar votant a favor de la permanència, però sense convicció. “Van anar a votar, com anys després va passar a França, amb allò que en deien la pinça al nas”, explica.
Mobilització pel no a Girona
La campanya contrària a l’OTAN va tenir una presència notable a la ciutat. De fet, llibreries com la Llibreria 22 van impulsar iniciatives perquè la gent s’apuntés públicament a votar no al referèndum.
Aquest clima social va contribuir a que Girona acabés sent una de les demarcacions amb menys suport a la permanència a l’OTAN.
D’aquell episodi també en va sortir una iniciativa singular. El cantautor Lluís Llach va presentar una demanda civil contra Felipe González perquè considerava que el govern havia incomplert el compromís electoral.
Segons explica Grau, Llach “va presentar una demanda perquè s’havia sentit estafat, s’havia sentit enganyat”. La demanda, però, no va prosperar i els jutjats la van desestimar perquè no hi havia legislació aplicable.
