Els altres 'estrets d'Ormuz' al món
Sense canals com aquest o el de Suez, el cost del comerç augmentaria entre dos i quatre milions de dòlars

Els altres 'estrets d'Ormuz' al món
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
La situació actual entre els Estats Units i el Pròxim Orient ha posat al centre del debat el futur i l'estat del petroli: reserves, la capacitat petroliera que té Espanya o en aquest cas, quina és la via per la qual passa aquest material, l'estret d'Ormuz. El director de translació i impacte de l'ISGlobal, Rafa Vilasanjuan, explica a l'Aquí Catalunya per a què serveix aquest canal i si n'hi ha més al món.
L'estret d'Ormuz és la via per on passa una cinquena part del petroli que es comercialitza al món. Pel que fa a la resta del planeta, hi ha altres estrets que tenen un paper estratègic tant per les mercaderies com pel transport del cru. Un cop es carreguen els vaixells de petroli dels països del Golf, ha d'anar fent un recorregut per altres canals com el de Suez o pel petit estret de Bab el-Màndeb, que es troba entre Iemen i Djibouti. Aquest indret és recordat perquè, tal com explica l'expert, durant els últims anys els pirates somalis s'encarregaven de "cobrar als vaixells que passaven per aquesta zona la seva part del pastís".
Aquest és un punt molt inestable, ja que al Iemen hi ha les milícies houthis, aliades directes de Teheran, que també juguen un paper clau pel que fa al tancament d'aquest estret. Aquest no és l'únic canal sensible, sinó que també hi ha el de Malacca, entre Indonèsia i Malàisia, per on passa el 50% de tot el trànsit de mercaderies mundials.
Aquest és un punt clau, ja que tots els productes que s'importen de la Xina cap a l'Índia o Europa han de passar obligatòriament per aquest estret. Tot i ser una via amb poca amplada, té grans fluxos de circulació de vaixells bidireccionals, tant les mercaderies que es produeixen a l'Àsia Oriental cap a Europa; com el gas i petroli provinent d'Ormuz, i altres càrregues d'Occident cap a l'est. Per Vilasanjuan, aquests estrets, en el que al transport marítim respecta, "són els més decisius del món".
A part del trànsit comercial, hi ha altres indrets que són estratègics per la seva posició geogràfica i importància militar. Prop d'Espanya hi ha l'estret de Gibraltar, que funciona com a porta d'entrada i sortida entre l'oceà Atlàntic i el mar de Mediterrani, és a dir, tot el trànsit que va d'Europa del Sud cap a Amèrica i viceversa. Ara bé, el que és més important que això, segons Vilasanjuan, és que representa el control de tot el Mediterrani, el nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà, motiu pel qual les bases americanes de Rota o Morón de la Frontera o el penyal de Gibraltar, de la Gran Bretanya es tornen punts geopolítics clau.
Estrets com el Bering entre Rússia i Alaska, o el nou pas que es formaria en cas del desglaç de Groenlàndia, suposen també punts geoestratègics en cas que és d'un atac entre les dues grans potències, Rússia i els Estats Units, augmentant l'importància del control militar d'aquest punt.
Pel que fa als Canals, estan més protegits per dues raons: perquè són molt més petits i perquè alguns són d'un sol país. Per exemple, si no existís el canal de Suez, per on passa tot el que ve d'Ormuz, el cost del trànsit s'incrementaria entre dos i quatre milions de dòlars per vaixell.




