Per què els Premis Oscar reben aquest nom?

Barcelona

La tradicional gala dels Premis Oscar va tenir lloc ahir a Los Angeles, una cita clau en el calendari cinèfil. Amb aquesta edició ja són 98 les vegades que s'han celebrat aquests premis, però us heu preguntat l'origen del nom d'aquests premis? L'historiador i presentador del Tren de la Història, Xavier Carmaniu, l'ha explicat a l'Aquí Catalunya.

En realitat existeixen moltes llegendes sobre per què aquest nom en uns reconeixements tan importants. Hi ha una història que especialment destaca i és la d'una jove bibliotecària, Margaret Herrick, una dona que treballava a la biblioteca de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood, però que va acabant esdevenint un personatge "importantíssim" per aquests premis.

La teoria de la Margaret Herrick "sempre ha quedat com el referent d'aquesta història" i es creu que el nom dels premis els hi va posar pel fet que les estatuetes li recordaven al seu oncle Òscar. Més enllà de l'origen del nom, Herrick va ser clau en l'èxit de la gala per confiar en la innovació i la internacionalitat de l'esdeveniment.

Altres versions apunten a l'actriu Bette Davis, una dona que assegurava que el nom era Òscar per una referència al seu marit, "tot i que aquest era el seu segon nom i ningú dir-li Òscar". També hi ha el cas del periodista Sidney Skolsky, que va ser el primer a escriure la paraula “Oscar” a un diari el 16 de març de 1934.

Ara bé, segons la investigació Bruce Davis, director executiu de l’Acadèmia (1981-2011), el nom el va posar Eleanore Lilleberg, que era l’encarregada de recollir les estatuetes a la foneria on les fabricaven i dur-les a la seu de la institució.

Margaret Herrick

Aquesta bibliotecària va néixer en una ciutat molt petita, a prop de la frontera amb el Canadà el 1902. Ella estudiava a la Universitat de Washington i va treballar de bibliotecària en diferents llocs. L'any 1931, es va casar amb Donald Gledhill, qui acaba sent l'ajudant del secretari executiu de l'Acadèmia. Gràcies a aquesta nova feina, la Margaret també comença a treballar per l'Acadèmia com a bibliotecària l'any 1936.

Tres anys després que s'instal·lessin a Califòrnia esclata la Segona Guerra Mundial, i el seu marit és cridat a files. Per aquesta raó la Margaret acaba ocupant el lloc del seu home com a directora executiva fins al 1971. "Si mireu fotografies dels Oscars d'aquella època, és fàcil identificar-la quan hi ha la gent que s'organitza, perquè era l'única dona que hi havia".

La implicació de la Margaret a l'Acadèmica resulta clau pel que fa al funcionament de l'entitat, introduint canvis revolucionaris. El 1973, comença a intuir el poder de la televisió, i inicia negociacions fer la retransmissió de la gala a través de les televisions nord-americanes.

Una idea que "no va ser gens fàcil", perquè els grans estudis cinematogràfics de l'època veien la televisió com la gran competidora. Un cop va veure que això funcionava, va fer un pas més, i durant els anys 60 va començar a promoure els Oscars a altres indrets internacionals, viatjant a altres llocs on es dedicaven al cinema, creant així aquesta "famosa categoria".

La Margaret va continuar com la directora de la biblioteca fins que es va jubilar quan tenia 69 anys,l'any 1971. Gràcies a tota la feina que va fer per aquests premis, l'Acadèmia la va nomenar directora merita i com a homenatge a la seva trajectòria, la biblioteca de les Arts i Ciències Cinematogràfiques de Hollywood, des d'aleshores porta el seu nom, "és la Margaret Herrig Library". En l'actualitat aquesta és "una de les biblioteques cinematogràfiques més importants del món".