25 anys de l’atemptat d’ETA a Roses

Roses recorda avui un dels episodis més tràgics de la seva història recent. Es compleixen 25 anys de l’atemptat d’ETA que va matar el mosso d’esquadra Santos Santamaría, en una acció que hauria pogut causar una massacre major si no hagués estat per l’actuació prèvia dels agents, que van acordonar la zona i evacuar desenes de persones minuts abans de l’explosió.

La nit del 17 de març de 2001, a les 11 en punt, un cotxe bomba —un Ford Escort carregat amb més de 50 quilos de dinamita— esclatava davant l’hotel Montecarlo de Roses, ple de clients. Cinc minuts abans, però, els Mossos d’Esquadra havien rebut l’avís d’ETA a la premsa i havien activat un dispositiu d’emergència que va permetre desallotjar la zona i evitar una tragèdia encara més gran.

Malgrat això, l’explosió va provocar la mort de Santos Santamaría, un agent de 32 anys que es trobava a uns 150 metres del punt de detonació i que va morir per l’impacte de la metralla. L’endemà havia de marxar cap a Barcelona després que li haguessin aprovat el trasllat per estar més a prop de la seva família. El dia abans de l’atemptat, a més, havia celebrat el 60è aniversari del seu pare.

L’endemà dels fets, Roses es va bolcar en el record de la víctima. Prop de 1.500 persones es van concentrar davant l’Ajuntament i es van decretar dos dies de dol oficial. El llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, va condemnar l’atemptat en un context de forta commoció al país.

No era la primera vegada que els terroristes atemptaven a les comarques gironines, després d’altres accions com l’atemptat de Lloret de Mar el 1997 o la motxilla bomba a la delegació de Defensa de Girona el gener del mateix 2001. Anys més tard, l’Audiència Nacional condemnaria a 75 anys de presó els membres d’ETA Aitor Olaizola i Eider Pérez per la seva implicació en l’atemptat de Roses.

Un dels testimonis d’aquells dies és Gabriel García, actual inspector i cap de la comissaria de Roses, que aleshores era caporal. En una entrevista a SER Catalunya, ha recordat especialment l’última imatge que conserva del seu company: “És l’última vegada que el vaig veure viu, sortint de la comissaria. Sempre que penso en ell, em ve aquesta imatge”.

García també ha posat en valor l’actuació dels agents que van intervenir aquella nit: “Van fer una feina magnífica per evitar una massacre. No van dubtar mai a desallotjar la gent”. Segons explica, tot i que ja hi havia antecedents d’ETA a la zona, “no pensaves que això podia passar en una població com Roses”.

Vint-i-cinc anys després, el record de Santos Santamaría continua viu entre els seus companys. “Va donar la vida per defensar el ciutadà. És un exemple que hem de seguir”, ha conclòs l’inspector, en un dia de memòria i homenatge a una víctima que simbolitza el cost humà del terrorisme també a les comarques gironines.