Bartomeu, davant la jutgessa: "Preteníem enviar missatges positius a xarxes perquè la conversa canviés"

Barcelona

Josep Maria Bartomeu va reconèixer davant la jutgessa que instrueix el cas 'Barçagate' que l'encàrrec al grup Nicestream incloïa la intervenció a les xarxes socials amb missatges positius per canviar el sentit de la conversa. "Li vaig dir que el contractaríem perquè mirés quines eren les converses a xarxes i, a partir d'aquí, enviar missatges positius i canviar el sentit dels missatges negatius. Hi havia un munt de bots i tuitaires organitzats atacant el Barça i el seu entorn", va declarar divendres passat en el tram final de la fase d'instrucció, on se l'investiga -juntament amb altres ex executius del club- d'administració deslleial i corrupció entre particulars.

A la declaració, a la qual ha tingut accés el 'Què t'hi Jugues', Bartomeu va posar un exemple de missatge positiu: "Davant una conversa a xarxes a la qual estan atacant l'entrenador, enviar missatges dient coses bones de l'entrenador. També hi havia missatges contra la junta i el president. El que preteníem era enviar missatges positius perquè tota la conversa canviés, qui hi hagués opinió d'altres persones i dur la conversa al terreny que al Barça li interessava".

Bartomeu va remarcar el fet d'enviar missatges positius. Mai negatius. No es va encarregar atacar ni difamar ningú, va dir davant la jutgessa. Però un informe de Mossos d'Esquadra, al qual ha tingut accés el 'Què t'hi Jugues', certifica que Bartomeu coneixia també els missatges ofensius.

Com va explicar SER Catalunya dissabte passat, en un darrer informe, entregat el 6 de març arran d'una petició expressa de la jutgessa, la policia catalana certifica que Jaume Masferrer enviava personalment i regularment a Bartomeu informes sobre les intervencions dutes a terme a les xarxes socials amb perfils falsos, com @sergirdrgz o @robertserrra.

Concretament, Bartomeu va descarregar del seu Whatsapp fins 118 informes -en dos anys i mig- en els quals s'hi recullen missatges contra tot tipus de suposats opositors, amb apartats titulats amb el nom i cognom de les víctimes: la vicepresidenta sortint Elena Fort és una de les principals dianes, però els perfils apunten arreu: Joan Laporta (a qui se li arriba a dir fill de puta), Víctor Font, l'empresari Jaume Roures, els membres del podcast La Sotana -en especial Andreu Juanola-, diversos mitjans de comunicació i molts periodistes, com Sique Rodríguez i Adrià Soldevila, d'aquesta casa.

Ampliar

Cerrar

Contra Pep Guardiola, els perfils també van enviar missatges. Alguns de força desagradables, posant de manifest que l'exentrenador culer no va donar suport a Tito Vilanova durant la seva malaltia.

Ampliar

Cerrar

En el cas del podcast La Sotana, Bartomeu també va demanar intervenir a xarxes, després d'una entrevista a Nació Digital, el març del 2019. "Estic segur que ningú de comunicació club t'explica aquests temes", li diu a Masferrer. "No, pero Carlos sí", li respon. "Cal que rebin missatges no tant a favor d'ells", escriu Bartomeu. Masferrer contesta: "Sí, ja ho fem". I envia al president un informe amb les intervencions contra La Sotana a Twitter.

Ampliar

Cerrar

Ampliar

Cerrar

Fraccionament per evitar explicar-ho a junta

Tal com va explicar el 'Què t'hi Jugues' en la publicació de la investigació, el club va fraccionar el milió d'euros de la contractació de Nicestream en diversos contractes inferiors a 200.000 euros. Així s'hi evitaven dos controls interns: el Comitè d'Adjudicacions (contractes de 200.000 o més), on hi havia membres de la junta directiva, i la mateixa junta directiva, que està obligada a validar les operacions superiors al milió d'euros.

Bartomeu va reconèixer que els contractes s'havien fraccionat, efectivament, per evitar donar explicacions als companys de la junta directiva: "Volia que la contractació fos confidencial per a la junta directiva, perquè volia evitar filtracions. Ho vam fer arrel del Procés i no volia dur el conflicte a la junta, per això vaig demanar que fos confidencial. Entenc que es va fraccionar per fer-ho el més confidencial possible i per assignar a cada departament els costos del seu monitoreig".