Mariola Cubells: “Sáenz de Santamaría i Cospedal se sentirien identificades amb el nostre espectacle Señoras y Señoras”

Barcelona

Arriba a Barcelona, arriba a l’Aquitània, el show “Señoras y Señoras” de les periodistes Mariola Cubells i María Guerra. Periodistes i amigues, inicien aquesta aventura col·lectiva que vol explicar i transformar a través de reflexions íntimes de les protagonistes i d’altres dones com elles, part d’una generació nascuda a la dècada dels anys seixanta que s’ha rebel·lat contra el que estava establert. Serà dissabte 21 de març, en funció matinal, a les 12 h.

L’espectacle està basat en el llibre de Cubells, “Mejor que nunca”, sobre la generació de dones nascudes a la dècada dels seixanta: “Portem 25 shows ja en un any, no ens pensàvem que tindríem aquest èxit. Primer cop en territori català i estem molt contentes”.

Però, identifica a totes les dones de seixanta anys? Se senten còmodes totes? Cubells i Guerra ho tenen clar: “Sáenz de Santamaría i Cospedal se sentirien identificades. Té coses molt concretes, però és un show desenfadat, feminista, i repassa una sèrie de característiques amb humor que ens envolten a totes. Si alguna cosa ens uneix amb elles, és un estatus. Parlem des del privilegi, dones que ho hem tingut tot a favor. Les nostres reivindicacions, les nostres queixes... són les mateixes. Després hi ha altres coses que, evidentment, elles estan en un altre costat...”.

I és per a totes les generacions? “Ens venen a veure dones de la nostra generació, bàsicament, però està sent intergeneracional. Volem fer una cadena: la vida de les dones no és una bombolla. Estem en un moment en què hem de tornar a revisar la nostra posició i ensenyar a les generacions noves d’on venim... Amb 25 anys, Pretty Woman ens semblava bé”, reclama María Guerra.

Sobre les paraules de Rosalía, sobre no voler tenir la motxilla d’haver de representar un moviment si no està a l’alçada: “Nosaltres som de l’època de Madonna, que va ser excomulgada pel seu vídeo Like a Prayer. Rosalía, que ha connectat tant, ha perdut l’oportunitat de connectar amb totes les dones des de la banda bona. L’escapisme ideològic de Rosalía és tant mercantil... està dilapidant una connexió generacional i està ensenyant la ideologia del silenci. Necessitaries amigues que t’ensenyin la dimensió política de l’art, que és molt important”, deia María Guerra.

“No entenc que reivindiqui que s’ha de ser perfecte per ser feminista. Ningú s’atreviria a dir que només és una mica racista. No es pot ser racista i no es pot no ser feminista. Rosalía intenta agradar a tothom i no perdre ni un petit tros del pastís al qual està destinada. Si gent com ella, que ho té tot, no té la llibertat ni la força per dir les coses com són... què faran les altres dones que no tenen tot això?”, remata Mariola Cubells