El Govern facilitarà la instal·lació de 26 centres de dades nous a Catalunya

Barcelona

El Govern vol aplanar el camí perquè les empreses instal·lin centres de dades a Catalunya. SER Catalunya avança que la Generalitat té sobre la taula 26 projectes que volen ser declarats estratègics o d'interès general superior. Fa un any, el Govern va aprovar aquest mecanisme per simplificar els tràmits burocràtics i poder accelerar la construcció de nous data centers, instal·lacions plenes de servidors on es guarden i processen grans quantitats de dades i permeten, entre altres coses, navegar per internet o guardar informació al "núvol". No obstant això, entitats ecologistes els qüestionen pel seu impacte mediambiental.

Els 26 centres projectats sumen una potència màxima acumulada de més de 2.000 MW (gairebé multipliquen per vint els 122 MW dels 17 centres en funcionament que té comptats la Generalitat). Els projectes planificats estan tots concentrats a la meitat sud de Catalunya. De fet, a la demarcació de Girona, per ara, no n'hi ha cap de previst.

El Govern ofereix suport personalitzat a tots els projectes, sobretot en tres aspectes. En primer lloc, amb la tramitació de llicències, siguin d'activitat, d'obres o permisos mediambientals. En segon lloc, amb els subministraments, als llocs on falten connexions elèctriques de més potència, connexions de fibra òptica o subministrament d'aigua per refrigerar les instal·lacions. En tercer lloc, el Govern també contribueix a facilitar processos de canvi urbanístic i a mediar amb els ajuntaments.

Entre els principals promotors hi ha la immobiliària Adequa, que vol instal·lar data centers a Santa Bàrbara (el Montsià) i Òdena (l'Anoia) de 200 MW cada un. De fet, Òdena concentra 3 projectes previstos. També destaca l'aragonesa Ponentia Logistics, que vol instal·lar plantes a l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp), l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) i Lleida (Segrià) que sumen 460 MW de potència. Cinc dels projectes són a Barcelona ciutat, ubicats a la Zona Franca, Sant Martí, La Sagrera i Sant Andreu.

Entre els promotors també hi ha Goodman, un gegant nord-americà que treballa habitualment per Amazon, Google o Nvidia. També Merlin, propietària del centre comercial Les Arenas, la madrilenya Quetta o la britànica ARK, que fa pocs dies va anunciar que invertirà 600 milions d'euros en el seu centre de dades a la zona de la Maquinista. A més a més, hi ha sis nous projectes a Cerdanyola del Vallès, al Parc de l'Alba, el parc científic i tecnològic al voltant de l'accelerador de partícules.

Catalunya, punt estratègic pels centres de dades

La irrupció de la IA i el gran volum de dades que circulen per la xarxa fa que cada cop calguin més data centers per allotjar servidors. Segons el Govern, des del 2022, Catalunya ha multiplicat per quatre la potència dels seus centres de dades. La Generalitat també calcula que, fins al 2027, el sector pot crear 2.200 llocs de feina a Catalunya i una inversió acumulada de 60.000 milions d'euros.

Actualment, la Generalitat té comptabilitzats 17 centres de dades en funcionament. Tots estan concentrats a la demarcació de Barcelona i són instal·lacions petites que, individualment, no superen els 16 MW de potència.

"Catalunya es pot convertir en un dels hubs més importants del sud d'Europa", explica Begoña Villacís, directora executiva de Spain DC, l'associació espanyola de centres de dades. "Per la seva posició geogràfica, per la possibilitat d'obtenir energia renovable, per la bona connexió de cables submarins i fibra òptica i per tenir un Govern que té cura dels projectes", resumeix.

Sobirania tecnològica i llocs de feina

Villacís també destaca la importància, com a empresa o país, de poder emmagatzemar les teves pròpies dades. "En les guerres actuals, el primer que s'ataca són els centres de dades. Ha passat a Ucraïna, Iran... perquè formen part de la sobirania del país. És importantíssim que les dades europees estiguin emmagatzemades en territori europeu", assenyala. I afegeix que les normes comunitàries pels centres de dades són molt més sostenibles que a altres regions com els Estats Units o la Xina.

Els promotors de centres de dades defensen que, a banda dels llocs de feina directes, també és important considerar els llocs de treball indirectes que generen aquestes instal·lacions. Apunten que són el primer pas per atraure a un territori grans empreses que es dediquin a la innovació tecnològica o a la recerca i necessiten perfils d'alta qualificació.

"A vegades perdem de vista que internet és una cosa física", reflexiona Villacís. "Tots tenim les fotos guardades al núvol. El núvol té codi postal, és un centre de dades. Les dades no floten per l'aire. Estan emmagatzemades en llocs reals i el que fa funcionar internet són els centres de dades", remata.

Instal·lacions d'alts costos ambientals

Per contra, els centres de dades requereixen una despesa d'aigua molt gran per refrigerar les instal·lacions. També consumeixen molta electricitat, que en cas de no ser procedent d'energies renovables deixa una gran empremta de carboni. Alguns municipis com Lleida han rebutjat projectes perquè consideren que aquest impacte ambiental no compensa el retorn econòmic.

Tot i que aquestes plantes generen llocs de feina, no són ni tan abundants ni de tanta qualitat com a la indústria, on es requereix personal més altament qualificat. Als data centers hi ha molt personal de seguretat, manteniment i neteja, però poca presència d'enginyers o personal qualificat amb sous alts. La principal despesa d'aquestes plantes és l'electricitat i l'aigua, i Portugal i Espanya s'han convertit en emplaçaments atractius per als inversos pel baix cost de l'energia comparada amb la resta d'Europa.

Litres d'aigua per a la refrigeració

Agustí Emperador, especialista en data centers d'Ecologistes en Acció, sosté en declaracions a SER Catalunya que una planta de 100 MW de potència gasta tanta electricitat com una ciutat de la mida de l'Hospitalet de Llobregat. "No generen llocs de feina de qualitat i gasten una gran quantitat d'aigua que s'acaba evaporant quan entra en contacte amb els servidors que s'han de refrigerar", assegura.

En el context català, on les sequeres són cròniques malgrat el moment de bonança que viuen els embassaments, la despesa d'aigua és un dels punts més controvertits a l'hora de materialitzar projectes. Els informes de Google i Microsoft sobre els seus propis centres de dades apunten a un consum aproximat d'entre 1 i 5 milions de litres d'aigua al dia, una forquilla molt àmplia que, malgrat dependre de les dimensions de la planta i la seva potència, evidencia la necessitat d'aquest bé escàs a casa nostra per garantir el manteniment d'aquestes instal·lacions. Les empreses dedicades al data center estan buscant sistemes de refrigeració alternatius que gastin menys aigua i siguin més sostenibles.

El Govern defensa criteris ecològics

El Govern assegura que vetlla perquè els projectes s’alineïn amb els estàndards europeus i els criteris de contractació pública ecològica per a centres de dades, sales de servidors i serveis al núvol. A més, defensa que els projectes que vulguin acollir-se al mecanisme de simplificació de tràmits han de demostrar aportacions estratègiques al sistema productiu, al sistema universitari i de recerca, i a la generació de talent i innovació.

Fonts del departament de Presidència asseguren que, en les pròximes setmanes, l'executiu convocarà una reunió amb actors implicats per compartir la llista de projectes que poden implantar-se a Catalunya. Aquesta taula es va constituir fa un any i està presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, acompanyat del conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper. Compta amb institucions rellevants de l’àmbit tecnològic i de recerca com el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació, el Cercle Tecnològic de Catalunya, i el Consorci Parc de l’Alba, així com entitats del món local com el consorci Localret, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.