Desirée de Fez, escriptora: "Fins que el cos no ens dona una resposta física, no parem. De debò hem d'arribar a aquest punt?"

Barcelona

Desirée de Fez és periodista, crítica de cinema, guionista i experta en fantasia i terror. Ha estat mitja vida, com diu ella mateixa, analitzant i parlant d'allò que ens fa por. Amb l'assaig La reina del grito (Blackie Books, 2020) es va centrar en les pors femenines, i sis anys després posa a tres dones com a protagonistes de la seva primera novel·la de terror, No la dejes sola.

L'autofòbia

"Quan tornava al barri on vaig créixer, a Sant Ildefons a Cornellà, veia molt sovint un model de família que es repetia: l'àvia, la mare i els fills. Em cridava l'atenció que van juntes a totes bandes", explica de Fez, que va començar a investigar sobre aquest vincle que es genera entre dones. "Em vaig trobar amb el concepte d'autofòbia, aquesta incapacitat d'estar sola". D'aquí neix la idea que articula un llibre que es troba entre el costumisme i el body horror. "Volia veure què passava si una persona acostumada a anar acompanyada a tot arreu es quedava tancada en un centre comercial. Què suposava tant per ella, habituada a aquesta relació tan estreta i bèstia, però també pel seu entorn".

La liminalitat

Tot i partir de l'amor, les dinàmiques entre mare i filles poden ser asfixiants. "S'estimen, es cuiden, necessiten estar al costat les unes de les altres, però pot arribar a ser tòxic i molt de les dones d'una família", apunta l'autora, que desplaça volgudament els homes de la història. "Els que hi apareixen són o nens molt petits, o un pare absent o les parelles d'elles. Tot i que estan allà, no poden accedir al seu univers. No perquè siguin inútils, sinó que és un vincle tan especial que no el poden entendre". Els centres comercials com l'Splau o el Corte Inglés són escenaris clau del relat. "Per a elles són una mena de second life, un lloc on tot està en ordre i ningú els demana res. Alhora, són llocs que es tornen molt terrorífics quan són buits". Aquest control aparent contrasta amb la vida de les protagonistes, estressades permanentment i amb el pilot automàtic posat. "Volia que haguessin entrat en aquest viure al límit. És un cercle viciós: vas entrant en obligacions i exigències, reps missatges i creus que has de respondre al segon... estem molt cansades, i quan ens acostumem a viure així, no ens adonem que hem de parar. Fins que el cos no ens dona una resposta física, fins que no tenim taquicàrdies o ves a saber què, no parem. De debò hem d'arribar a aquest punt? Potser hem d'intentar frenar una mica abans", comenta.

Internationally

De Fez va escriure el llibre mentre preparava el guió de la pel·lícula Pizza movies (2026) amb el director Carlo Padial, la seva parella. "El terror i l'humor estan molt a prop. El llibre està ple de comèdia; de fet, era una de les premisses. Som així, tenim pors i a la vegada riem d'elles". Lágrimas de amor de Camela, el cinema de David Cronenberg i la seva mare ("les meves muses", diu la periodista sobre els dos últims) farceixen una novel·la que ja s'ha venut tant a Anglaterra com als Estats Units. "Al final la història va de tres dones que no han fet res juntes que no sigui moure's pel barri, i que de cop marxin lluny fa molta il·lusió, és molt maco!", diu rient.