La biblioteca popular, amb Marta Cava

Barcelona

Avui, la bibliotecària del 'Tot és comèdia' porta llibres il·lustrats adreçats als nens que tracten el tema de la mort:

Soy la vida - soy la muerte / Elisabeth Helland Larsen (Barbara Fiore). Traducció del noruec: Cristina Gómez Baggethun

“Perquè hi hagi vida, ha d’haver-hi mort” clamen les pàgines d’aquest díptic, que d’una manera al·legòrica i poètica ens recorden que la vida i la mort estan inevitablement lligades i no hi ha l'una sense l’altra. Aquest binomi es pot veure en tots dos àlbums il·lustrats on es veu clarament com la mort acompanya a la vida i viceversa i és aquest un dels punts forts del binomi: no amaga res, no endolceix i no abusa de les metàfores ni les figures retòriques, acompanya la crua realitat amb poesia i unes belles il·lustracions.

El camí de la muntanya / Marianne Dubuc (Joventut). Traducció del francès: Francesca Martínez

La senyora teixó és ja gran, però això no li impedeix fer el seu camí cap a la muntanya, com fa sempre. Un dia, mentre fa un descans, apareix un gat petitó que no es veu en cor d’acompanyar-la en la seva ruta. A poc a poc, cada diumenge gat i teixó pugen fins al cim de la muntanya i el gat menut, agafa més i més ritme. Però la senyora teixó cada cop és més gran i va més lenta. El gat creu que ha arribat el moment d’abandonar les caminades, però la senyora teixó li diu que no: que ha arribat el moment que emprengui el camí tot sol, però que quan torni, li vagi a explicar tots els detalls. I una d’aquelles caminades, el gat es troba un conill a qui li ensenyarà el camí cap a la muntanya.

És així la mort? 38 preguntes mortals de nenes i nens / Ellen Duthie i Anna Juan Cantavella (text) i Andrea Antinori (il·lustracions). Traducció del castellà: Laura Borràs Dalmau

Les preguntes que fan les criatures poden ser molt divertides i curioses, però també poden ser difícils de respondre, sobretot, quan són sobre temes delicats. Recollint preguntes reals d’infants, les escriptores Ellen Duthie i Anna Juan Cantavella en fan una tria i miren de resoldre-les, parlant de tu a tu amb ells: sense espantar, però tampoc ensucrant les respostes i afegint-hi, sempre que poden un toc de tendresa i humor.

El pato y la muerte / Wolf Elbruch (Barbara Fiore). Traducció de l’alemany: Moka Seco

Aquest àlbum il·lustrat no és fàcil, però sí que és necessari i està pensant per a infants que tot just comencen a llegir textos més complexos sols. Comença amb un ànec mirant a banda i banda, fins que de sobte, se li presenta algú que identifica ràpidament: la mort. Representada amb una calavera, però la resta del cos, vestida d’una manera força elegant -per suavitzar aquella imatge de la calavera i els ossos- es presenta a buscar l’ànec, que dona per fet que està a punt de morir. No serà tan immediat com ell es pensava, la mort l’acompanyarà i el prepararà per a aquest moment inveitable.

Jo les volia / Maria Martínez Vendrell i Carme Solé Vendrell (Mars)

Des de la literatura infantil catalana també s’ha abordat la qüestió de la mort i ja en fa una bona pila d’anys. Aquest àlbum il·lustrat n’és un exemple: guanyador del Premi Apel·les Mestres de l’any 1983, la protagonista és una nena, la Roser que duu unes trenes fantàstiques. El problema, però, és que la seva mare és l’única que les sap trenar bé, però està malalta i ningú li sap fer. Al principi, li costa fer-se la idea, però se n’acostuma, fins que la seva mare mor i descobreix que hi ha coses que dolen més i que al final, la vida, com en tot, és acostumar-se als canvis, dolorosos o no.