Article 47: Cobrar mobles, vistes i canvi de nom per saltar-se el topall del lloguer

Barcelona

Dos anys. Fa dos anys que va entrar en vigor el topall del lloguer i el balanç és bo; tot i que els preus no han baixat, s'han estabilitzat. Tot així, encara hi ha casos en què propietaris busquen saltar-se aquest límit. A X, un usuari denunciava que un pis que havia de valdre 658 euros passava a costar 1300.

S'anunciava una renta total mensual de 1.300 euros, dels quals només 658 representaven el preu del pis. Casualment la mateixa xifra que marca el topall. Després s'afegien extres com els mobles i els electrodomèstics, 180 euros; l'IBI, 59; o l'ús de les zones comunes com la psicina, els jardins o la seguretat, 100 euros més. I el parking, 200 euros. En total, el pis augmentava gairebé 700 euros el seu preu, més del que hauria de valdre inicialment.

El cas de la Patri

A El Balcó hem explicat un cas similar, el de la Patri. Ella té un pis al Poble Sec amb un topall de lloguer de 860 €, però el propietari li volia cobrar 1064 €. Exposava arguments diversos. Primer va dir que no calia que s'adeqüés al topall perquè era petit propietari. La seva justificació era que els 18 pisos que tenia eren d'una mateixa finca. Després li va voler cobrar a la Patri l'IBI com a extra, dos euros mensuals per gestió de domiciliació i per traspàs de subministraments. A més de cobrar-li honoraris, també volia fer-ho per tenir "vistes especials". Finalment, després de mesos lluitant, va acceptar pagar l'IBI. En total va pagar 890 euros, 30 més que el topall, que amb l'IPC són gairebé 915.

Valorant el cas, Jaime Palomera ha explicat el gran problema de la regulació del topall de lloguer: "No va anar de la mà d'un cos d'inspecció i control". Tot i això, ha matisat que actualment ja hi ha un cos de cent inspectors, i que no totes les immobiliàries o propietaris actuen de la mateixa manera. Palomera ha deixat clar que no és legal cobrar per mobles o zones comunes de l'habitatge i ha volgut elogiar la "contenció de preus dels últims anys" com a demostració de l'efectivitat de la norma del topall.