La Fiscalia defensa que familiars puguin recorrer l'eutanàsia si tenen un vincle afectiu real

La Fiscalia defensa que els familiars directes puguin recórrer una eutanàsia si tenen un vincle efectiu real. Segons ha avançat El Español i ha confirmat SER Catalunya, el Ministeri Públic del Tribunal Suprem ha demanat que es rebutgi el recurs de la Generalitat contra una sentència que obstaculitza la mort digna d'en Franesc Augé, un cas similar al de Noelia, perquè considera que la família està legitimada per impugnar la seva eutanàsia basant-se en el seu fort vincle. Al maig, el Suprem portarà al ple si els familiars de pacients eutanàsics estan legitimats per oposar-se a la seva mort digna per fixar jurisprudència.

En el seu informe, no és que la Fiscalia ampliï el cercle dels qui poden obstaculitzar la petició d’eutanàsia, expliquen fonts judicials a la SER, sinó que exigeix que hi hagi un vincle efectiu real amb la persona. És a dir, no n’hi ha prou de ser pare o mare, cal exercir, tenir convivència i una vida en comú.

El debat arriba arran del recurs que va presentar el juny de 2025 la Generalitat de Catalunya, i que va avançar la Cadena SER, en oposició a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va legitimar un pare, de 95 anys, a oposar-se a la mort assistida del seu fill de 55 anys malgrat que comptava —la seva mort digna— amb aval mèdic. Es tracta del cas de Francesc Augé, el segon pacient que porta més d’un any i mig amb la mort assistida paralitzada pels recursos del seu pare, tal com li va passar a Noelia, la jove que va morir en rebre l’eutanàsia després d’una agonia judicial de 601 dies.

Augé també havia de morir dignament l’agost de 2024 perquè en els darrers anys ha patit quatre ictus i dos infarts i arrossega seqüeles físiques que li condicionen la parla i la mobilitat i li impedeixen, per exemple, seguir durant gaire estona el fil d’una conversa. Per això, va demanar l’eutanàsia i, després de passar per diverses avaluacions, el comitè de metges i experts en eutanàsia va avalar la seva mort digna. Tanmateix, el 8 d’agost de fa dos anys la prestació va quedar paralitzada pel recurs que va presentar el seu pare.

En aquell cas, la jutgessa va rebutjar la demanda al·legant que la mort assistida és un dret personalíssim. No obstant això, el pare del pacient ho va recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va donar la raó a l’ancià i va concloure que el pare estava legitimat i que el cas havia de tornar a judici. 606 dies després, la mort digna de Francesc Augé continua atrapada als tribunals, per desesperació del pacient. "No descarto suïcidar-me", assegurava en una entrevista a la SER quan es complia un any de paràlisi judicial.

Per evitar més casos com aquest, la Generalitat de Catalunya, que defensa la mort assistida del pacient i el criteri dels metges, va presentar un recurs perquè el Suprem desempati, atès que el mateix TSJC reconeixia que "no es compta encara amb prou precedents jurisprudencials referits a l’exercici pràctic del dret a l’eutanàsia" i que convé "dotar de seguretat jurídica i promoure una interpretació i aplicació igualitària de la llei".