L'eclipsi que ha vist l'Artemis II no ens ha de fer enveja: serà millor el del 12 d'agost des de la Terra

Barcelona

Després de recórrer prop de 404.000 quilòmetres i situar-se a només 7400 km del satèl·lit, els astronautes han assolit una distància com mai a la història, més que l'Apol·lo 13, la fita anterior. Les càmeres exteriors de la nau Orion han enregistrat fotografies d’alta definició on es poden observar amb detall els cràters lunars i aquestes imatges, de gran valor científic, encara no les hem vist.

Segons ha explicat el divulgador científic i astrònom Joan Anton Català a l'Aquí Catalunya, la NASA encara no ha publicat aquestes imatges que permetran aprofundir en l’estudi de l’origen de la Lluna. Es tracta d’aquelles captades per les càmeres d’alta definició que porten els astronautes, que mostraran la cara oculta de la Lluna amb una qualitat mai vista.

Mentrestant, la missió ja comença el seu camí de tornada. El divulgador ha comentat que la trajectòria és de lliure retorn, un sistema que garanteix que, en cas de fallada, la nau retorna sola a la Terra sense necessitat de grans correccions. La reentrada a l’atmosfera, prevista entre la matinada de divendres a dissabte, serà un dels moments més crítics junt amb l’enlairament. La càpsula amb els quatre astronautes aterrarà a l’oceà Pacífic, on seran recuperats pels equips corresponents.

L'eclipsi

Durant el viatge, la tripulació ha presenciat un eclipsi solar amb una perspectiva única. Des de la seva posició, on la Lluna apareix enorme, oculta tot el Sol. Segons Català, aquest fenomen no serà comparable amb l’eclipsi total que tindrà lloc a la Terra el pròxim 12 d’agost, on la Lluna cobrirà exactament la mida de la corona solar, i serà "millor".

Tot i que ja havien vist la cara oculta del satèl·lit a les missions Apollo, les condicions d'il·luminació en l’Artemis II són úniques. Hi ha una cara oculta enllumenada pel sol, i una altra cara on és de nit. El terminador, segons comenta l’astrònom, que és la línia divisòria que separa la part il·luminada de la part fosca, proporciona una imatge de la Lluna on les ombres són allargades i el relleu es veu perfecte.

Pel que fa a els colors del satèl·lit, l’astrònom desmunta la imatge idealitzada que tenim: “Els colors blancs i grisos no són els vertaders, hi ha tonalitats de colors com vermell i blau, a la vegada que tonalitats de grisos”, explica. També recorda que els colors no són indicadors de la presència d’aigua. Tot i que la Lluna és un lloc molt sec, durant els últims anys els experts han descobert gel d’aigua al pol sud, convertint aquesta part de la Lluna en un lloc ambicionat per americans i xinesos.

El pot de Nutella viral

En paral·lel, una imatge inesperada s’ha fet viral: un pot de Nutella flotant dins la nau en condicions de gravetat zero. Una escena curiosa que ha fet dubtar fins i tot el divulgador de la seva veracitat, mai aquest producte havia arribat tan lluny de la Terra. Ha hagut de tornar a les imatges pròpies de la NASA per assegurar-se'n de l'autenticitat: "Mig en broma, mig seriosament; va ser absolutament casual, però és una publicitat tremenda".

La Nutella no és l’únic cas de product placement en missions espacials. Els rellotges fa dècades que juguen aquest paper. L’Omega Speedmaster es va convertir en una icona després d’acompanyar els astronautes de la NASA fins a la Lluna, i des d’aleshores Omega ha construït tot un relat i una llegenda al voltant d’aquest model que ha calat profundament entre els amants de la rellotgeria.

Però no és l’únic cas. Bulova també té el seu rellotge lunar, el Lunar Pilot, vinculat a l’Apollo 15. I ara, amb el programa Artemis II, els rellotges tornen a aparèixer en escena, amb Breitling sumant-se a Omega en aquest imaginari compartit.