Menopausa als 26 anys per un càncer d’ovaris: “Vaig trigar més de 5 anys a explicar-ho”
La Marta Marcè explica com va viure la manopausa precoç i el tabú contra el qual ha lluitat

Menopausa als 26 anys per un càncer d’ovaris: “Vaig trigar més de 5 anys a explicar-ho”
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
La Marta Marcè va tenir càncer d’ovaris i a resultes de la malaltia se li va desencadenar menopausa precoç que va viure amb només 26 anys: “Vaig estudiar nutrició perquè hi havia falta d’informació. Volia saber què em passava”, ha explicat en una entrevista al programa Aquí Catalunya de Ser Catalunya.
Ella celebra que “tenim la sort que ara se’n parla molt més”, perquè el seu cas va ser especialment dur: “Vaig entrar a quiròfan amb hormones d’una dona de 26 anys, però vaig sortir amb les d’una dona de 65”. Comenta que li van treure els ovaris i tot l’aparell ginecològic, un canvi que el cervell no entenia en tan poc temps.
A més, això li va provocar molta virulència a tots els símptomes i no va poder rebre el tractament hormonal corresponent a causa del seu càncer d’ovaris: “Ho vaig viure sense cap ajuda, no sabia com podia ajudar-me a mi mateixa”.
Marcè se centra en l’impacte dels símptomes i parla sobre el relat cultural: “És important aportar relats positius perquè així s’alleugereixen els símptomes”. Assenyala que a societats com la japonesa les dones entren en aquesta etapa amb un concepte diferent i, gràcies a això, tenen una altra visió i els signes més lleus.
La nutricionista recorda que va tenir vergonya d’explicar la seva situació: “Vaig trigar 5 anys o més en explicar que tenia menopausa”, una situació que contrasta amb la realitat actual. “Avui dia, obres Instagram i moltíssima gent en parla del tema, però fa 15 anys era un silenci absolut”. La menopausa no és només una etapa de canvis hormonals, sinó també un moment clau per prevenir malalties cròniques i cuidar la salut a llarg termini.
Marcè, acompanyada de la doctora Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, destaquen que les pautes de vida en aquesta fase poden marcar diferències importants en la salut cardiovascular, òssia, muscular i cognitiva.
Alimentació adaptada
Un dels missatges principals per part de la Marta Marcè estat fugir de les dietes restrictives del tipus “lechuga y pechuga” i apostar per una alimentació nutritiva i adaptada a aquesta etapa. Segons les pautes recollides, cal prioritzar carbohidrats de qualitat, fibra i proteïna, fer tres àpats al dia en lloc de cinc i sopar aviat per afavorir la resistència a la insulina. Aquest enfocament busca mantenir l’energia i reduir factors de risc que poden afavorir problemes metabòlics amb el pas del temps. La idea és entendre la nutrició com una eina de prevenció, no només de control del pes.
Exercici físic
L’activitat física també hi té un paper central, però no qualsevol exercici serveix de la mateixa manera. Segons les explicacions de la xerrada, per estimular l’os i el múscul cal fer exercici de força amb càrregues altes i poques repeticions, perquè el fet de només caminar no és suficient per prevenir l’osteoporosi. Aquest tipus de treball ajuda a preservar la massa muscular i la densitat òssia, dos elements clau per reduir el risc de fragilitat i fractures en l’etapa posterior a la menopausa. La recomanació és incorporar-lo de manera regular i guiada.
Tractament hormonal
Ambdues professionals destaquen que pot ajudar a millorar la qualitat de vida i a prevenir malalties cròniques com la hipertensió o l’augment de la diabetis, amb beneficis sobre la salut cardiovascular, muscular, mental i cognitiva. En aquest sentit, Llurba apunta que les dones amb tractament hormonal tenen un 50% menys de risc cardiovascular i viuen 3,3 anys més que les que no el prenen. És una dada que reforça la idea que la decisió sobre aquest tractament s’ha de valorar amb criteri mèdic.
Suplements útils
Pel que fa a la suplementació, Marcè subratlla la importància del magnesi, que participa en unes 80 funcions de l’organisme, com el metabolisme, la funció muscular i la salut dels ossos. Entre els aliments rics en magnesi, es van citar els llegums, els fruits secs i la xocolata amb un 85% de cacau. Encara que s’hauria d’intentar cobrir amb l’alimentació, s’explica que és difícil arribar a la dosi necessària només amb la dieta, i per això en alguns casos es recomana suplementar-lo. També es va mencionar la vitamina D, imprescindible per absorbir el calci i fer-lo arribar a l’os, així com l’omega-3, vinculats al cervell i a la reducció de la inflamació.




