Miquel Batlle: "Em vaig fer voluntari per la llengua perquè crec que el català difícilment arribarà al segle XXII"

Lleida

"Em vaig apuntar al programa del Voluntariat per la Llengua perquè temo que el català difícilment arribarà al segle XXII. Jo intento posar el meu granet de sorra perquè això no passi i d'aquí que vulgui compartir la llengua amb persones estrangeres que venen aquí i volen millorar les seves habilitats i competències orals amb el català". És en Miquel Batlle, un dels voluntaris del programa Voluntariat per la Llengua a les comarques de Lleida, que . Segons dades del Centre de Normalització Lingüística, cada any a Ponent es formen unes 40 parelles lingüístiques. Això és voluntaris que parlen català i n'ensenyen a aprenents, la major part estrangers, que el volen parlar. Són trobades que duren 10 sessions gratuïtes en què voluntaris i aprenents avancen en l'ús oral de la llengua. Des que va començar el 2026, ja s'han format a la demarcació de Lleida una setantena de parelles lingüístiques més.

400 parelles

D'aquesta setantena, 50 es troben de forma presencial i la resta, de forma virtual. Les nacionalitats dels estrangers que hi participen són molt variades i van des de l'Àfrica Subsahariana al Pròxim Orient passant per Europa i Llatinoamèrica.

Els que volen aprendre

A l'Aquí Lleida coneixem l'experiència de l'aprenent d'en Miquel Batlle, en Majd Ismael, un jove sirià de 28 anys que porta a Lleida des de 2023 i que va decidir apuntar-se al voluntariat per la llengua "perquè en anglès només és impossible fer amistats i conèixer la cultura catalana. Per això, per aprendre català, millorar i també fer xarxa i amistats" que es va decidir per participar en aquesta iniciativa "i fer amics en aquesta ciutat tan bonica".

D'aprenent a voluntària

També coneixem l'exemple de la Ana María Tejada, colombiana, que ha passat de ser aprenent d'aquest programa a voluntària i fins i tot ara s'està preparant per treure's el C-2 de català. A mesura que anava guanyant confiança amb la llengua i el seu ús oral, anava avançant en les seves capacitats fins que es va decidir: "volia ser voluntària i fomentar l'ús de la llengua catalana".

Ús social del català

Per a la Meritxell Mir, coordinadora de Dinamització i Assessorament del Centre de Normalització Lingüística de Lleida, aquesta xifra de 400 parelles a l'any de mitjana és una xifra que satisfà "perquè és treure el català de l'aula", de l'aprenentatge més formal, i que s'aprengui també el seu ús "en contextes més informals". També és una manera de fomentar la inclusió social "i fer xarxa en una comunitat que no és la teva".

També insisteix Meritxell Mir en la urgència que els catalans no canviem de llengua quan un estranger se'ns dirigeix en castellà perquè així no s'avançarà en la preservació de l'ús oral i social de la llengua catalana.