Cada cop passem més temps d’oci, però menys en companyia
El periodista i expert en dades Roger Tugas analitza com han canviat els hàbits socials

Group of young people using smartphones, forming a circle and looking down at their devices / Raul Ortin

Barcelona
Més oci i més solitud. A la secció Sabies que? de l’Aquí Catalunya, el periodista Roger Tugas ha posat l'accent en un canvi silenciós, però rellevant: en els últims 60 anys passem més temps d’oci, però cada cop en passem menys en companyia. L’anàlisi, comentada pel periodista de Nació Digital i expert en dades, parteix d’un estudi basat en enquestes als Estats Units fetes a persones d’entre 19 i 65 anys entre 1965 i 2018.
Les dades mostren que els estatunidencs han guanyat temps d’oci, que ha passat de 4 hores a 4 hores i mitja al dia, però al mateix temps ha caigut el temps passat en companyia, de 3 hores a 2 hores i mitja. D’altra banda, el temps d’oci en solitari s’ha multiplicat: ha passat d’1 hora a 2 hores.
Dit d’una altra manera, tenim més estones lliures, però les vivim cada vegada més sols. Una part important d’aquest temps es passa a casa, sobretot veient la televisió o qualsevol altra pantalla, i molt menys al carrer o en espais compartits.
Solters i casats
L’estudi també diferencia entre persones solteres o que viuen soles i persones casades o que viuen acompanyades. En el cas dels solters, el temps d’oci en solitari s’ha duplicat, de 2 hores a 4, mentre que el temps en companyia ha disminuït en 40 minuts diaris.
En canvi, entre els qui viuen acompanyats, l’augment de l’oci en solitari ha estat molt més moderat, d’uns 40 minuts, i el temps compartit s’ha mantingut pràcticament igual.
El valor del vincle social
Tugas avisa que “passem més temps lliure, però cada cop el passem més sols”, una tendència que considera especialment rellevant per entendre com han canviat els hàbits socials.
També recorda que “l’aïllament social és rellevant pel benestar i la salut mental”, i que diversos estudis el vinculen amb la depressió, la demència i taxes de mortalitat comparables a altres factors de risc com el tabac, l’obesitat o el sedentarisme




