Paco Salazar: "Cal buscar fórmules perquè els nens i nenes gitanos vagin a l'escola i així s'acabi amb l'absentisme"

Lleida

"Tenim problemes amb l'absentisme escolar. No hi creiem gaire en l'escolarització". Ho reconeix Paco Salazar, president de l'Associació Gitana Futur en una conversa a l'Aquí Lleida en motiu del Dia Internacional del Poble Gitano, que se celebra el 8 d'abril. L'acompanya en José Antonio Jiménez, patriarca i expert en temàtica cultural gitana. Salazar afirma, sobre l'absentisme escolar, que "estem lluitant perquè els nostres crios continuïn formant-se en oficis, però cal buscar fórmules" que agradin als nois i noies que s'han de formar i que encaixin amb les ofertes formatives. A més, suggereix que han de ser formacions que encaminin a aquests joves gitanos cap a una feina o un futur laboral. Ara, dels 4-5.000 gitanos que hi ha a Lleida, el 80% es dediquen a la venda ambulant. "També n'hi ha que viuen de feines més puntuals com al recollida de fruita o de ferralla" si bé també hi ha joves, tant noies com nois, que treballen de dependentes en supermercats o comerços. "El nostre sector és el comerç", afirma.

Més diàleg

Per tal de superar aquest encasellament, demanen més diàleg a l'Administració. Valoren aquest document que presentava la Generalitat, l'Estratègia Catalana del Poble Gitano 2026-2036 per tal de reduir les desigualtats, combatre l'antigitanisme i garantir la igualtat d'oportunitats, però també creuen que els escoltin a ells. "Tot això, el document de l'Estratègia Catalana del Poble Gitano, ve del Pla Integral del 2005 del que només se n'ha fet un 15%", assegura.

Lleida, exemple de convivència

Si bé la relació a Lleida entre paios i gitanos ha estat "molt bona" i "un model" per a altres ciutats, segons asseguren Paco Salazar i José Antonio Jiménez, també reconeixen que les noves generacions ja no hi ha aquesta complicitat que hi havia a Lleida "amb els carrinclons". Tot i això, consideren que es mantè aquesta bona relació "a excepció d'alguna família (gitana) que se sent o està estigmatitzada". I tant Salazar com Jiménez parlen de "racisme" en l'àmbit de l'habitatge i a vegades també en l'àmbit de la feina.

Implicació en el Pacte pel Civisme

En aquest sentit, reconeix que el barri de la Mariola és un barri estigmatitzat (el 50% dels gitanos de Lleida hi viuen) i en aquest sentit es pregunta sobre detalls del Pacte del Civisme i la Convivència de la ciutat de Lleida. "Qui participarà, com començarà, qui hi haurà dins d'aquest projecte, hi haurà voluntariat, hi haurà gent contractada? No sabem res. Hauríen de seure's (els de l'ajuntament de Lleida) amb nosaltres. Només ens tenen de salvavides", en referència als conflictes que ajuden a mediar els "ancians" del col·lectiu gitano, que són referents de les famílies que actuen per paliar un conflicte entre famílies quan apareix.

8 d'abril

El 8 d'abril és el Dia Internacional del Poble Gitano per commemorar el primer congrés mundial romaní, que es va celebrar a Londres el 1971. Per primer cop, representants d'arreu del món del poble gitano es van unir per defensar la seva cultura, la seva identitat i els seus drets. Es va adoptar la bandera gitana, que és blava i verda amb una roda vermella al centre, es va establir l'himne gitano "Gelem, gelem", i es va començar a utilitzar el terme "romaní" per referir-se al poble gitano d'una manera més unificada.

També hi ha raons de denúncia

A Espanya -i a Catalunya i a Lleida- també hi ha raons perquè el 8 d'abril sigui de denúncia de la persecució que van tenir a l'Estat espanyol els gitanos. Al segle 18 el Marqués de la Ensenada va intentar exterminar els membres del col·lectiu gitano, i a Lleida també en van patir les conseqüències. Una placa als porxos de la Plaça Paeria ho recorda. Al 2018, l'ajuntament de Lleida, per respecte al poble gitano, va retirar el nom de "Marqués de la Ensenada" a un carrer que hi havia al barri de Llívia.

Avui què reivindica el poble gitano

Encara hi ha denúncies per discriminació en àmbits com el laboral o l'accés a l'habitatge. Igualtat, acabar amb els estereotips i reconeixement de la seva cultura i tradicions són algunes de les demandes que volen fer, especialment en aquest dia, 8 d'abril.