Berni Álvarez: "La vergonya de l'Espanya-Egipte ha de ser un punt d'inflexió, però cal anar més enllà"

Barcelona

El Govern de la Generalitat de Catalunya, amb els Departaments d'Igualtat i Feminisme i el d'Esports, ha tancat un conveni amb LaLiga després d'un any de treball per combatre els discursos d'odi i l'assetjament escolar. El conseller d'Esports, Berni Álvarez, ha explicat a La Graderia d'El Balcó que el quid pro quo es basa en el fet que "la finalitat és poder utilitzar la potència que té la lliga com a canal de difusió i la feina que ja està fent als estadis de futbol professional, i que ens servís a les administracions públiques i a l'esport base traslladar aquesta potència per tenir eines i poder educar a nivell de base i tenir aquesta part de pedagogia amb clubs i federacions, i també la part d'avís que hem de fer les coses bé des de baix perquè quan arribi el moment en segons quins àmbits aquestes conductes arribin el més sectoritzades possibles i sigui més fàcil identificar la gent que ho fa per poder actuar de manera contundent".

Després de setmanes buscant per fer l'anunci una data compatible a totes les agendes, fa un mes es va fixar pel dijous 9 d'abril. El destí ha volgut que sigui una setmana després de l'Espanya-Egipte a l'RCDE Stadium on es van produir en diverses ocasions uns càntics racistes que investiguen tant els Mossos d'Esquadra com la Fiscalia i pels quals la FIFA ha obert expedient a la Federació Espanyola. Álvarez creu que "tenim una oportunitat després de la vergonya de la setmana passada i l'avís que està passant una cosa molt greu que pot anar a més i ser un instrument perillós en mans que no toquen. Benvingut sigui que hagi coincidit en dates per donar més importància al que va passar, al que s'està fent també, i de la manera com s'ha d'actuar de cara al futur".

Malgrat tot, el conseller no es treu de sobre el mal cos: "La sensació de vergonya la tens igual quan hi penses, i la sensació que vam tenir és que no pot tornar a passar. I no podem anar tard: la sensació a la segona part simplement pel fet d'haver aplicat els protocols ja va canviar i va haver-hi gent que xiulava als que feien el càntic. La sensació continua sent que s'hauria d'haver fet millor i que no s'hauria arribat a l'extrem que es va arribar si s'hagués fet millor, i per tant ens ha de servir de punt d'inflexió per fer les coses bé", reflexiona.

Delegats a les Federacions i aplicació dels protocols

Els fets ocorreguts durant l'últim amistós de la selecció van tornar a posar al mapa la problemàtica, però Álvarez afegeix que "hi ha una part de la sensibilització i la pedagogia que va més enllà del que va passar la setmana passada. Per actuar des de la base volem que les Federacions tinguin la figura d'uns delegats que estiguin pendents perquè qualsevol nen o nena tingui una referència quan vegi un discurs d'odi o un missatge de racisme dins del seu propi club. Després hi ha una part també que sí que té a veure amb el que va passar la setmana passada, d'identificació i monitoratge a nivell de xarxes socials mitjançant un programa conjuntament amb el Ministeri d'identificació de la gent que promou aquests missatges perquè no puguin arribar a entrar a l'estadi o sigui fàcil identificar-los perquè no puguin donar aquest discurs durant el partit, perquè l'efecte contagi també passa. Si no hi ha algú que instiga, que comença, que té molt clar el missatge i que va molt dirigit i té ganes des del primer moment que aquest missatge se senti el més ràpid possible a l'estadi, sense aquesta gent la derivada no seria tan greu".

Ampliar

Cerrar

En aquest sentit, Berni Álvarez creu que aplicar els protocols de manera ràpida i efectiva és un tallafoc que pot evitar que es propaguin les conductes gregàries: "L'efecte amplificador dins d'un estadi en un àmbit més lúdic i un espai obert et pots contagiar del que està passant sense saber molt bé què està dient i què significa aquest missatge, pot passar. Però la feina ha de ser molt abans amb una sèrie de protocols i actuacions prèvies perquè no arribi a passar. Per això la incidència en què les Federacions i els clubs tinguin consciència del que està passant, perquè si el protocol actual és avisar pels videomarcadors i altaveus i arribar a parar el partit, que siguin el més ràpids i inflexibles possible. El que va passar l'altre dia va provocar que hi hagués més càntics a la primera part que potser no haurien arribat si el protocol s'hagués arribat abans. I això és feina de tots, estar conscienciats que s'ha d'actuar amb més contundència i no només entrar en l'àmbit de la pedagogia sinó també de seguiment, assessorament i fiscalització de les accions que proposem a Federacions i clubs perquè les facin".

"Denunciar ajuda els clubs, no els perjudica"

No obstant això, els càntics amb discursos d'odi o insults racistes tenen l'origen en persones que, moltes vegades, són conscients del missatge que envien i, davant de les mesures per evitar-los, encara els reivindiquen més. Álvarez reconeix que "no és fàcil, de vegades hi ha gent que amb la consciència que poden arribar a tenir és com als nens petits que els dius que no facin una cosa i provoques l'efecte contrari. Avui s'ha parlat molt de ser contundents amb la identificació i que també hi hagi gent còmplice en positiu, que identifiqui qui fa aquests càntics i qui ho fa amb aquesta maldat sabent que és un missatge negatiu i ho fa per intentar generar un altaveu i portar la contrària. Als estadis de futbol, els seients tenen un QR per poder fer una denúncia anònima i que allò és positiu: que no estàs assenyalant el teu club i no el perjudicaràs sinó que allò va contra l'acció d'una persona que està fent una cosa concreta malament".

El conseller redunda en la importància de canviar la mentalitat i tenir clar que reportar aquest tipus de comportaments no suposen un perjudici ni pel denunciant ni pel club que acull el partit al seu estadi: "La denúncia és totalment anònima, s'indica el sector de la grada i fins i tot es pot especificar el càntic. Amb un avís reiteratiu o la mateixa denúncia feta per més d'una persona és el que permet al següent partit intentar en aquell espai si aquell càntic es repeteix. Si passa i hi ha la denúncia dels partits anteriors es pot treure aquella persona de l'estadi i sancionar-la", explica.

Controlar que es compleixin les sancions i una proposta d'empatia

Un cop s'imposen les sancions, també és important assegurar-se que les persones que tenen prohibida l'entrada als estadis per una resolució esportiva o judicial compleixin el càstig. Berni Álvarez té clara la cadena jeràrquica d'una tasca mancomunada: "Hi ha una feina en comú. El club és el màxim responsable, després ve la Federació i per últim les administracions. El missatge és important és que no va en contra del club denunciar o sancionar algú que envia un missatge d'odi, tot el contrari: ajuda el club a crear un ambient sa, que pot ser 'hostil' amb el contrari en el sentit d'animar el teu equip i crear un ambient de tensió, però hi ha una línia vermella que no es pot passar i el propi club és el que ha de vetllar perquè es compleixin les sancions. I si a nosaltres ens ho reporten, hem d'estar al darrere perquè es complexin al 100%. Però el primer responsable és el club i cal aquesta consciència que denunciar un discurs d'odi no va en contra del club, al contrari, i els jugadors ho acabaran agraint si se'ls recolza amb tota la intensitat possible però d'una manera sana".

A l'acte de presentació del conveni amb la Lliga, on s'han celebrat tres taules rodones amb experts, autoritats, clubs i esportistes que han estat víctimes dels discursos d'odi, l'exjugadora de bàsquet Cindy Lima ha llançat la proposta que la condemna temporal sense entrar als estadis inclogui un curs de sensibilització inspirat en els que es fan per recuperar el carnet de conduir, en què víctimes d'accidents de trànsit expliquen la seva experiència vital als conductors infractors. Una idea que ha entusiasmat el conseller: "Em sembla una idea molt encertada, i hi ha països en què ja s'ha fet en alguna situació similar. Igual que en el cas del trànsit parlar amb algú que ha vist la seva vida truncada i algú que no ha complert les normes vegi les conseqüències i comparteixi el que l'altra persona està patint, extrapolar-ho al món de l'esport també estaria molt bé. Si jo envio un missatge d'odi sense una consciència, sense saber ben bé per què, només per la dinàmica que hi ha a l'estadi, si una persona que ha estat vexada t'explica la seva història, la seva capacitat de superació, les circumstàncies en què ha tirat endavant... segurament aquella persona no tornaria a fer un càntic d'aquest tipus".