Els astronautes d’Artemis II no tenien previst sortir de la nau, però ha trepitjat realment l’home la Lluna?

Barcelona

Els astronautes d’Artemis II ja han posat rumb a la Terra. Estan tornant a casa després de completar la volta a la Lluna per observar la seva cara oculta. I entre la fascinació espacial de milions de terrícoles s’hi han colat imatges falses, desinformació i, sobretot, s’han reactivat les teories que posen en dubte que Neil Armstrong i Buzz Aldrin trepitgessin realment el satèl·lit l’any 1969.

La NASA ha publicat fotografies espectaculars fetes des de la nau, però a banda de les seves imatges, han circulat per les xarxes fotografies de grans cràters de meteorits i mars lunars. Atenció, perquè “són falses”, adverteix l’editor en cap de la plataforma de fact-checking Verificat, Marc Masip, a la secció setmanal dels dimecres de l’Aquí Catalunya.

Imatges amb IA, panoràmiques impossibles i muntatges. L’actualitat ha reactivat les falsedats i, tot i que “en aquest cas és molt clar” perquè “només cal fiar-se del que publica la NASA”, com indica Masip, la confusió ha donat ales a les teories de la conspiració de sempre que han posat en dubte l’arribada real de l’home a la Lluna. I no és una creença minoritària: “un de cada cinc espanyols no s’ho creu, segons una enquesta de la Fundació BBVA”, explica Masip.

A la Lluna no hi ha vent

Entre els arguments clàssics dels incrèduls hi ha la bandera dels Estats Units que onejava el 69. I com pot onejar, si no hi ha vent?

“Que no hi ha vent és cert”, explica Masip, “perquè no hi ha atmosfera”. És a dir, si plantéssim una bandera en un pal, “cauria pel seu propi pes”. L’explicació del misteri és simple: si s’hi fixen, “hi ha un pal horitzontal sostenint la bandera.”

Per què no hi ha estrelles a la foto?

A la fotografia històrica, el cel és completament negre. I aquest és un altre dels interrogants per als incrèduls, que argumenten que “sabent que si s’inventaven constel·lacions algun expert se n’adonaria, la NASA va decidir ometre-les”, explica Masip. Però ho resol com una “simple qüestió tècnica de la fotografia”. A les càmeres manuals cal ajustar el temps d’exposició perquè la imatge no quedi ni massa fosca ni cremada. I aquí hi ha l’explicació: “Com que la superfície de la Lluna era molt brillant —en part pels raigs del Sol—, el temps d’exposició de la foto havia de ser molt baix perquè no hi entrés massa llum. I, per tant, la llum de les estrelles no hi va entrar.”