La dificultat de ser gitano i anar a la universitat: "T'inculquen tant que no serveixes, que t'ho acabes creient"

Barcelona

"Veia la universitat inassolible, pensava que no era capaç". La Leonor té 39 anys i està a tercer de carrera de Treball Social a la UB. Va deixar l'escola abans d'acabar l'educació obligatòria perquè sentia que estudiar no era per ella, que no servia: "T'ho inculquen tant que t'ho acabes creient". Això, sumat a la falta de referents va fer que abandonés l'escola i es posés a treballar. Anys després li va sortir l'oportunitat d'estudiar un curs de mediació on es va adonar que "podia aprovar exàmens i treballs amb bona nota" i pocs anys després va decidir matricular-se a la universitat. Avui és una de les poques alumnes gitanes universitàries; es calcula que només hi ha 150 persones gitanes matriculades en totes les universitats catalanes. Això representa que només entre l'1% i el 2,5% de la població gitana arriba a aquests estudis superiors.

Per commemorar el Dia Internacional del Poble Gitano, la Universitat de Barcelona ha organitzat un acte per reivindicar aquesta realitat: "La Universitat també és gitana", on hi ha participat la Leonor, entre altres persones de la comunitat gitana vinculades a la universitat, com el seu professor i amic, Fernando Macías-Aranda, professor a la Facultat d'Educació de la UB. Han conversat sobre l'antigitanisme, els estereotips i la presència del poble gitano a les universitats que encara és molt reduïda.

Pensar que no vals

"No era normal que les dones gitanes estudiéssim, a escola em feien sentir que no era el meu i t'inculquen tant que no serveixes, que t'ho acabes creient", ha lamentat la Leonor Fernández. Ella mai havia somiat amb la universitat, ho veia com a "inassumible" pel context en què vivia i també perquè "no hi havia referents gitanos i gitanes". De fet, quan es va plantejar anar a la universitat, ja adulta, va conèixer dones de la seva edat, també casades i amb fills que estudiaven, i això va ser l'impuls definitiu. La Leonor també ha volgut desmentir un dels prejudicis més generalitzats que hi ha cap a les famílies gitanes, el fet que la família és un obstacle: "Els meus pares sempre han volgut que estudiés, es van enfadar quan vaig deixar els estudis, i des que vaig decidir reprendre'ls, sempre m'han donat suport". També ho fan els seus fills, per qui ella ja és un referent i un "orgull" per la família.

La tempesta perfecta

Un dels referents de la Leonor ha estat en Fernando Macías-Aranda, professor al Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Facultat d'Educació de la UB, qui la va ajudar a treure's l'educació obligatòria i a accedir a la universitat: "És com si fos part de la meva família, ens diem germà i germana". També de família gitana, ha celebrat que cada vegada hi ha més casos d'èxit com la Leonor, però alhora ha lamentat que "quan els gitanos arriben a la universitat no ho fan per la vida tradicional". Arriben amb "càrregues familiars i històries de fracàs escolar", en un moment en què la universitat "no els espera".

Pel Fernando les xifres d'alumnes universitaris gitanos són terribles: "No podem dir que vivíem en un país que promou la justícia social amb aquestes dades". El professor ha assenyalat tres causes que formen una "tempesta perfecta". Primer un "sistema educatiu carregat de prejudicis i baixes expectatives"; després els entorns on viuen les famílies gitanes, normalment "entorns empobrits que et fan fora de l'escola"; i per últim, famílies que "no és que no creguin en l'educació, sinó que mai ha estat una alternativa per elles". És per això que aposta per lluitar des de dins les universitats i el carrer per combatre l'antigitanisme i revertir aquestes dades que demostren que només una ínfima part de la comunitat gitana pot arribar a estudiar: "Hem d'assumir que la universitat és racista i a partir d'aquí començar a fer coses per combatre-ho".