Què vol dir deflactar l'IRPF i per què Hisenda hi tanca la porta

Barcelona

Ha començat la campanya de la renda i a la secció Sabies que de l'Aquí Catalunya el cap d'economia de la SER, Jordi Fàbrega, ha explicat amb dades com funciona la recaptació de l'IRPF i per què el debat sobre la deflactació continua sobre la taula, sobretot perquè el PP demana deflactar-lo. "L'impost no es deflacta", ha recordat, en referència a l'augment de la recaptació en un context de més treballadors i inflació.

Quant recapta Hisenda?

L'any passat, Hisenda va recaptar 142.400 milions d'euros per l'IRPF, una xifra que representa el 43% del total ingressat per l'Agència Tributària. En conjunt, la recaptació va arribar als 325.000 milions d'euros, amb l'IRPF com a principal font d'ingressos, seguit de l'IVA, que se situa just per sota dels 100.000 milions. Jordi Fàbrega subratlla que "és una xifra que no para de créixer", en part perquè hi ha més treballadors i perquè l'impost no es deflacta.

Fàbrega també detalla que, darrere, hi ha altres figures com l'impost de societats, amb 42.000 milions, i els impostos especials, que aporten uns 23.000 milions més. Segons explica, l'augment de la recaptació està directament relacionat amb l'efecte de la inflació i amb el fet que els trams no s'actualitzen.

On van aquests diners?

Una de les qüestions clau és que no pot l'IRPF es queda a Madrid. Hisenda recapta tots els impostos i després els reparteix: en el cas de l'IRPF i l'IVA, el 50% va a l'Estat i l'altre 50% a la comunitat autònoma on tributa el contribuent. En el cas dels impostos especials, el repartiment és del 58% per a la comunitat autònoma i el 42% per a l'Agència Tributària.

Ara bé, això no vol dir que es pagui el mateix a tot arreu. Dins d'aquell 50% que queda en mans de la comunitat autònoma, cada govern autonòmic pot pujar o baixar fins a 2 punts el tram que es paga, cosa que fa variar la factura final segons el territori.

Diferències territorials

Jordi Fàbrega posa exemples concrets per entendre-ho millor. Explica que, pels primers 12.500 euros, a Catalunya es paga un 20% d'IRPF, mentre que a La Rioja només un 17,5%. A la banda alta, les rendes que superen els 300.000 euros paguen un 54% a la Comunitat Valenciana, un 45% a Madrid i un 50% a Catalunya.

Què vol dir deflactar?

Un altre dels conceptes que aclareix Fàbrega és el de la deflactació. Deflactar vol dir pujar els trams per compensar l'efecte de la inflació. En la pràctica, això evitaria que una pujada salarial destinada només a compensar l'encariment de la vida acabés fent pagar més impostos sense haver guanyat poder adquisitiu real.

L'exemple que posa és clar: si el primer tram actual de 12.500 euros passés a 12.750 euros, el contribuent pagaria el mateix en impostos, perquè la pujada del sou aniria lligada a la inflació i no a una millora real de la renda.

Per què no es fa?

El motiu principal per no deflactar, segons explica, és que moure els trams beneficia tots els contribuents, tants els qui tenen ingressos baixos com les grans fortunes. Per això, Hisenda ha optat per altres fòrmules, com ara les deduccions o beneficis fiscals per a les rendes de fins a 21.000 euros, sense estrendre'ls als qui més cobren. Fàbrega resumeix amb una idea clara: "Si es mouen els trams, acaba beneficiant tots els contribuents".