Miki Núñez opina sobre els atacs físics a la Bad Gyal: "Viu i deixa viure"
El terrassenc reflexiona sobre la pressió estètica dins la indústria musical després de la queixa de la germana Farelo
El racó de pensar, amb Miki Núñez i Lorena Vázquez: 50 anys d'Apple, Bad Gyal i les xarxes...
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El cantant Miki Núñez ha parlat obertament al programa Aquí Catalunya sobre la pressió física al sector musical, arran de la polèmica pels atacs a la Bad Gyal. L’artista ha compartit la seva pròpia experiència i, en un podcast d'Els 40, ha dit que està tipa dels comentaris a xarxes en els quals li diuen que es fa vella o s'ha aprimat massa.
“He tingut molta pressió física, a més, he patit trastorns de la conducta alimentària. Se’m va agreujar molt sobretot pel tema d’Eurovisió”, ha confessat Miki de la seva pròpia experiència com a artista. El cantant explica que, en aquell moment, feia esport intensament per aguantar l’esforç físic dels escenaris, però això no va evitar les crítiques constants: “Quan estava fort, perquè estava fort. Quan estava gras, perquè estava molt gras”.
El terrassenc assegura que aquesta situació pot desencadenar conseqüències greus, i que hem de canviar la manera com es perceben els artistes: “Moltes vegades, ens oblidem que som persones públiques i tenim un altaveu. Tenim prou seguidors com per dir aquelles coses que creiem que són necessàries, amb un vessant social i educacional”.
En relació amb el cas de la Bad Gyal, ha assenyalat que aquesta pressió afecta especialment les dones: “Un home només ha de pujar a l’escenari a peu de micròfon i posar-se a cantar. En canvi, si una dona només fa això sembla que no sigui prou bona”. Núñez assegura que a les artistes femenines se’ls exigeix molt més: “Han de saber ballar, portar un modelet increïble, tocar la guitarra, fer un discurs espectacular...”.
“Des de la meva posició d’home, no puc ser abanderat perquè estic a l’altre costat, però me n’adono completament i comparteixo el pensament”. Tot i reconèixer que parla des d’una posició privilegiada, el cantant assegura que és conscient de la desigualtat. Finalment, ha volgut enviar un missatge positiu, apostant per l’acceptació personal: “El més important és l’acceptació de tu mateix. Hem d’intentar que tothom promogui aquest mantra”. Una idea que resumeix amb una referència a la pel·lícula El Rei Lleó: “Viu i deixa viure”.
