Miki Núñez opina sobre els atacs físics a la Bad Gyal: "Viu i deixa viure"
El terrassenc reflexiona sobre la pressió estètica dins la indústria musical després de la queixa de la germana Farelo
El racó de pensar, amb Miki Núñez i Lorena Vázquez: 50 anys d'Apple, Bad Gyal i les xarxes...
Barcelona
El cantant Miki Núñez ha parlat obertament al programa Aquí Catalunya sobre la pressió física al sector musical, arran de la polèmica pels atacs a la Bad Gyal. L’artista ha compartit la seva pròpia experiència i, en un podcast d'Els 40, ha dit que està tipa dels comentaris a xarxes en els quals li diuen que es fa vella o s'ha aprimat massa.
“He tingut molta pressió física, a més, he patit trastorns de la conducta alimentària. Se’m va agreujar molt sobretot pel tema d’Eurovisió”, ha confessat Miki de la seva pròpia experiència com a artista. El cantant explica que, en aquell moment, feia esport intensament per aguantar l’esforç físic dels escenaris, però això no va evitar les crítiques constants: “Quan estava fort, perquè estava fort. Quan estava gras, perquè estava molt gras”.
El terrassenc assegura que aquesta situació pot desencadenar conseqüències greus, i que hem de canviar la manera com es perceben els artistes: “Moltes vegades, ens oblidem que som persones públiques i tenim un altaveu. Tenim prou seguidors com per dir aquelles coses que creiem que són necessàries, amb un vessant social i educacional”.
En relació amb el cas de la Bad Gyal, ha assenyalat que aquesta pressió afecta especialment les dones: “Un home només ha de pujar a l’escenari a peu de micròfon i posar-se a cantar. En canvi, si una dona només fa això sembla que no sigui prou bona”. Núñez assegura que a les artistes femenines se’ls exigeix molt més: “Han de saber ballar, portar un modelet increïble, tocar la guitarra, fer un discurs espectacular...”.
“Des de la meva posició d’home, no puc ser abanderat perquè estic a l’altre costat, però me n’adono completament i comparteixo el pensament”. Tot i reconèixer que parla des d’una posició privilegiada, el cantant assegura que és conscient de la desigualtat. Finalment, ha volgut enviar un missatge positiu, apostant per l’acceptació personal: “El més important és l’acceptació de tu mateix. Hem d’intentar que tothom promogui aquest mantra”. Una idea que resumeix amb una referència a la pel·lícula El Rei Lleó: “Viu i deixa viure”.