'La buena hija' pot estimar al seu pare maltractador?

Barcelona

La directora barcelonina Júlia de Paz ha estrenat en sales el seu segon film La buena hija, després d'haver-la presentat en festivals com Màlaga o Tallinn (Estònia), on va guanyar els premis a millor pel·lícula, millor actriu (Kiara Arancibia) i el del públic. A partir del seu curt Harta (2021), la cineasta aborda la violència vicària des de la mirada d'una nena que marxa a viure a casa de l'àvia (Petra Martínez) amb la seva mare (Janet Novás), després de la separació traumàtica provocada pels maltractaments del seu progenitor (Julián Villagrán), un artista plàstic. Un pare a qui la filla continua estimant i enyora.

Investigació

Durant anys, Júlia de Paz -que també ha treballat de guionista a la sèrie Querer d'Alauda Ruiz de Azúa- i Núria Dunjó, coguionista, van entrevistar víctimes (mares i nens), professionals (de la justícia, per exemple) i maltractadors. En aquest cas, van parlar amb presos que complien condemna al centre penitenciari de Quatre Camins amb la idea d'intentar "comprendre'ls, però marxaves amb una sensació raríssima. Hi havia moments que em demanava "seriosament, he connectat amb això?". Però jo mateixa m'adonava que algun cop he tingut comportaments que podrien considerar-se d'una certa violència perquè formen part de com som educats, fins i tot amb l'amor romàntic".

La Kiara

El debut de Kiara Arancibia, actriu de 17 anys de Sant Andreu de la Barca (tot el pes de la història recau en la seva mirada), ha enlluernat la crítica per la seva solvència interpretativa, tot i que, com explica, només va fer un curs de teatre durant un mes: "I em van posar a fer de zombi, que no diu res". Reconeix que La buena hija ha canviat la seva manera de ser: "Jo era una persona molt tímida, i ara soc així gràcies al treball emocional que he fet amb l'equip". Júlia de Paz explica que van fer càstings a més de cinc-centes nenes, "i en ella vam veure que hi havia alguna cosa, tenia eines a la motxilla que ni ella mateixa sabia". Kiara diu que sempre li ha agradat la cosa artística: "Sé teixir, dibuixar, fotografia... de petita, amb el mòbil de la meva mare gravava en vídeo als meus cosins, em posava a dirigir-los, i ens muntàvem les nostres històries perquè les veiés la família". De fet, confessa que vol dedicar-se al món del cinema, "a darrere, com a directora i guionista. I a davant també, d'això me n'he adonat quan els espectadors m'han donat les gràcies per la meva interpretació".