Martí Melcion, dibuixant: "Dir que ja no surts de festa o que no fumes és la manera que tenim els joves de reafirmar-nos"
L'il·lustrador publica el seu primer còmic, 'Elma i els seus amics'
Barcelona
Fa set anys, més o menys, Martí Melcion va començar a penjar els seus dibuixos a Instagram. "Al principi em feia una mica de vergonya, pensava que era una cosa que havia de quedar-se per un mateix, que no tocava compartir". Després de passar per l'ESCAC, fer un màster d'il·lustració i perdre la timidesa, l'artista ha construït un univers visual reconeixible ple de birres, nois que no contesten els missatges i tàpers de verdura a la cuina d'un pis compartit. Ara, publica el seu primer còmic amb alguns dels personatges més icònics, Elma i els seus amics (2026, Penguin Llibres i Som Eva).
De birres
La majoria dels protagonistes són de la seva mateixa generació: gent prop de la trentena amb vides normals i corrents i prou precàries. "L'Elma era una noia que anava a un sopar d'antics companys de la uni que li feia una mica de pal, i vaig pensar: ostres, crec que això funciona, i a més és molt expansible". A partir d'aquí, el relat es va omplir d'escenes i converses amb una remor constant sobre el fer-se gran. "Dir que ja no surts de festa, o que ja no fumes és la manera que tenim de reafirmar-nos, a vegades. Les petites victòries en aquest món precari serveixen per sentir-te millor. Potser estem tots una mica enganxats a fer birres i, si dius que no en fas, quedes millor", ironitza.
Els del costat
Melcion, tal com es retrata en algun capítol del llibre, sol escoltar converses d'altres taules. "Soc molt TDAH i tinc un problema amb la jerarquia d'atencions. Si estic a un bar amb algú, és probable que m'estigui fixant en els del costat". D'aquestes observacions n'han sortit algunes idees; moltes més que les de l'autoficció directa. "No m'agrada agafar una amiga i retratar-la, prefereixo fer una conjunció de gent que conec. Els personatges que dibuixo podrien existir, però no existeixen".
