10 pacients curats del VIH gràcies a un trasplantament de medul·la: en quins casos funciona?

Barcelona

Javier Martínez-Picado és professor d'ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) a l'IrsiCaixa i ha explicat a l'Aquí Catalunya un avenç molt rellevant en la lluita contra el VIH. El cas més recent d'un pacient curat després d'un trasplantament de medul·la revela un pas més de la ciència en la recerca de la curació del virus.

Un cas que obre esperança

Ja són 10 les persones que s'han curat del VIH després d'un trasplantament de cèl·lules mare fet per tractar un càncer de la sang. L'últim cas és el conegut com el cas d'Oslo, un home de 62 anys amb VIH que s'ha afegit a una llista que va començar amb el primer pacient curat a Berlín el 2009. Aquest cas té la curiositat que és el primer pacient que es cura de VIH per trasplantament procedent d'un germà, ja que solen ser per part de donants.

Es pot viure bé amb VIH

L'investigador també deixa clar un punt essencial: "Actualment es pot viure bé amb VIH gràcies als medicaments i a una bona teràpia, que permeten evitar la transmissió del virus". Ara bé, una cosa és controlar-lo i una altra de molt diferent és curar-lo.

En aquest sentit, insisteix que "es pot tractar el virus, però no curar", una frase que resumeix bé l'estat actual de la malaltia i l'objectiu que encara persegueix la recerca.

La via de la curació

Els deu pacients curats tenen un element en comú: patien VIH i, al mateix temps, una malaltia greu de la sang que els va obligar a sotmetre's a un trasplantament en condicions molt específiques. És precisament aquesta combinació la que ha permès eliminar també el virus en alguns casos, després del tractament oncològic.

Martínez-Picado subratlla que això no és una eina disponible per a tothom, perquè un trasplantament d'aquesta mena té un índex de mortalitat del 30 per cent, però si una base molt valuosa per entendre com podria arribar-se a curar el VIH en el futur. En altres paraules, no és una solució immediata, però sí una pista científica de primer ordre.

Tractaments i prevenció

Ja existeixen teràpies injectables de llarga durada, d'entre dos i sis mesos, que permeten mantenir el virus sota control i reforçar la prevenció. Tot i això, aquestes opcions no curen la infecció i, per tant, no s'acosten encara a l'objectiu final que busca la recerca.

A aquesta injecció tenen accés les persones indicades com a grup de risc, que poden tenir una alta exposició a la infecció del VIH. Cal destacar que es pot obtenir per la Seguretat Social.

Amb més de 42 milions de persones vivint amb VIH al món, la feina científica continua sent clau per avançar cap a una possible cura. El cas d'Oslo i els altres trasplantaments són, de moment, una prova que la ciència va obrint camins que fa pocs anys semblaven impossibles.