Fernando Trullols, director de Balandrau: "És una pel·lícula que mira la mort de cara"

Barcelona

El Balandrau és un pic del Ripollès on va ocórrer una de les tragèdies meteorològiques més ferotges de la història de Catalunya. El 30 de desembre del 2000 desenes de persones van quedar atrapades i nou en van morir després que un torb colpegés una expedició que volia coronar el cim del pic. Fernando Trullols ha dirigit la pel·lícula 'Balandrau, vent salvatge', film que reviu aquell episodi, i l'hem pogut entrevistar al 'Què T'hi Jugues'.

"Posa la pell de gallina, emociona molt", explica Trullols sobre quins sentiments va poder experimentar al llarg del rodatge: "Ens havíem de sumar al record dels familiars amb tot l'amor i tot el respecte. La premissa era que la gent entenés el que es va patir. És increïble que la gent hagi connectat tant".

"És una pel·lícula que mira la mort de cara. És dura de veure, però bonica", relata Trullols i creu que és una pel·lícula que "va de viure" i que "cal entendre la llum de les persones que van morir".

Pel que fa al rodatge, Trullols l'ha descrit com a "extremadament complex, perquè és una història real". Ha volgut remarcar que "mai s'havia traslladat un torb d'aquestes característiques al cine, un fenomen que no va minvar en cap moment i va ser una suma d'ingredients que la van convertir en una de les tempestes més potents de la història".

"Vam posar un ram de flors al Balandrau el primer dia. Va ser un moment de demanar permís, demanar ajuda", diu Trullols i com aquest primer pas els va acompanyar durant tot el rodatge. El director ha explicat també que "feien un minut de silenci" i que "ha estat un honor poder fer aquesta pel·lícula".