Quins medicaments no tindríem sense l'experimentació animal?

Barcelona

L'experimentació animal continua sent un tema controvertit i un cas recent ho exemplifica: estudis amb ratolins per analitzar els efectes dels vapejadors han demostrat que no són innocus. 2 de cada 10 animals van desenvolupar càncer de pulmó i un 57,5% hiperplàsies a la bufeta urinària, després de passar per un tractament d'un any i quinze dies. Evelyn Segura, biòloga i divulgadora científica afirma al programa Aquí Catalunya que "és un tema complex, però podem gaudir de la salut a través d'aquesta experimentació".

En la mateixa línia, Joaquim Segalés, membre del Col·legi de Veterinaris, assenyala que gràcies a la investigació amb animals "hem desenvolupat fàrmacs i hem garantit que siguin segurs". El veterinari confirma que sense aquests estudis, no podríem assegurar l'efectivitat de les vacunes, també dels fàrmacs i de teràpies amb anticossos. Això ha estat clau en casos com la COVID–19: "Si no haguéssim tingut models animals no hauríem tingut les vacunes anticossos o alguns antivírics amb la celeritat que els hem tingut", assegura Segalés. La biòloga apunta que "el tractament del càncer, els trasplantaments d'òrgans o la reproducció assistida, també han passat per un procés clínic i d'anàlisi amb animals".

Una pràctica controvertida però habitual

Malgrat això, la qüestió ètica és inevitable: està justificat el dret moral d'utilitzar animals pel nostre benefici? Segura reflexiona el següent: "Si algú té una malaltia i ha de fer un tractament, no es pregunten si aquest medicament, que pot salvar-me la vida, s'ha provat amb animals". Afegeix que "quan la salut, o fins i tot la vida, es posa sobre la taula, acostuma a passar per sobre del dilema moral" i que si poguéssim triar, tothom diria que no vol utilitzar experimentació animal. A Espanya s'utilitzen 800.000 animals en investigació i docència, mentre que, en el sector alimentari se'n fan servir 824.000 milions. Aquesta diferència evidencia les paradoxes socials en relació amb els animals: "Tenim contradiccions contra nosaltres mateixos", assenyala la divulgadora.

Tot i que els ratolins i les rates són els més utilitzats en l'experimentació animal, no sempre són els més adequats. Segalés assenyala que segons el tipus d'estudi i del que es necessita, s'utilitzen diferents espècies: porcs per la seva similitud fisiològica amb els humans o fures com a model per a la grip. “Moltes vegades depèn del que necessitem, però per exemple en algunes malalties, ningú endevinaria quin és l’animal més adequat”, explica el veterinari. També destaca que "és un entorn extremadament regulat" i que s'utilitzen els animals només quan és estrictament necessari.

La llei de les 3R

La investigació animal segueix una sèrie de legislació, on entren els principis de les 3R: reemplaçament, reducció i refinament. Aquestes s'han d'utilitzar sistemàticament en qualsevol procediment científic amb animals. Reemplaçament: si es poden aconseguir unes dades similars o útils sense necessitar animals, no els hem de fer servir. Reducció: si es poden treure els mateixos resultats amb 10 animals que amb 20, s'han d'utilitzar els menys possibles. I refinament: s'ha de reduir qualsevol dolor o estrès que puguin patir els animals.

El veterinari Joaquim Segalés comenta que "l'objectiu és que la investigació que s’estigui realitzant es faci en les millors condicions possibles". La biòloga Evelyn Segura ha finalitzat l'entrevista explicant que "hem d'entendre que hi ha casos que són necessaris que passin per l’experimentació animal", però que l'objectiu principal és que en un futur es compleixi la llei de les 3R a tot el món i no només a nivell europeu.