Silvia Taulés: "El rei emèrit llegeix tot el que publico i em fan saber la seva opinió"

La periodista i escriptora Sílvia Taulés ha estat la protagonista d’un nou capítol de Llapis de Memòria. Taulés ha repassat una trajectòria professional intensa, des dels inicis al diari El Mundo fins a la seva consolidació com una de les veus especialitzades en la Casa Reial.

Actualment, la periodista compagina diverses col·laboracions televisives —a La Roca, Corazón i L’Altaveu— amb la seva tasca com a articulista a Vanitatis i al Diari de Tarragona. “Soc autònoma i toco molts temes, però sempre amb el mateix mètode: treballar com a periodista”, ha explicat.

Tot i que avui és coneguda pel seu seguiment de la monarquia, Taulés ha recordat que la seva carrera va començar en àmbits molt diferents. Va passar per seccions com política, immigració o internacional, i fins i tot va cobrir la guerra entre Geòrgia i Rússia l’any 2008. “Hi ha una olor que no oblides mai, l’olor de la mort”, ha confessat, en un dels moments més colpidors de l’entrevista.

En l’àmbit social, també va destacar pel seu treball sobre immigració, que li va valdre reconeixements com el Premi de la Convivència de la Comunitat Pakistanesa a Espanya. Una etapa que recorda com a complexa i exigent: “Vam haver d’aprendre molt ràpid per entendre una realitat nova al país”.

El gir cap a la crònica social va arribar després d’un moment vital complicat: el seu retorn a Barcelona coincidint amb la crisi econòmica i el naixement de la seva filla. “Vaig tornar sense feina i sent mare d’un nadó. Va ser dur, però també el començament d’una nova etapa”, ha explicat.

Durant la conversa, Taulés ha reflexionat sobre l’estat actual de la premsa del cor, mostrant-se crítica amb la pèrdua de credibilitat del sector. “S’ha abusat molt de les exclusives i moltes vegades no eren certes. El públic no és tonto i ha deixat de creure-s’ho”, ha afirmat. En aquest sentit, ha defensat un periodisme més rigorós, fins i tot dins de l’entreteniment.

Especialitzada en la Casa Reial, ha admès que manté contactes directes amb el seu entorn i que això condiciona, en part, la seva feina. També ha revelat que el rei emèrit segueix de prop les seves publicacions i que, a través del seu entorn, li fa arribar opinions sobre els seus articles.

La música ha estat el fil conductor del programa, amb cançons que formen part del seu imaginari personal. Des de Camarón, que associa a la llibertat i al mar, fins a Singing in the Rain, una de les seves pel·lícules preferides, que defineix com “pura alegria”. També hi han aparegut referents com The Police o Manel, vinculats a records d’infància i moments familiars.

En el tram final, la periodista ha deixat entreveure el seu moment vital actual: “Ara el que vull és guanyar diners i passar-m’ho bé”. Tot i haver publicat diversos llibres sobre la monarquia, assegura que cada vegada que n’acaba un pensa que serà l’últim.

Amb un relat sincer i ple de matisos, Sílvia Taulés ha dibuixat a Llapis de Memòria una vida marcada pel periodisme, l’adaptació constant i la voluntat de continuar explicant històries, sempre amb esperit crític.

Les cançons de la Silvia Taulés:

• La Leyenda Del Tiempo - Camarón de la Isla
• Singing in the rain - Gene Kelly
• Canción Pop de la Amistad - Imperio
• Message in a Bottle - The Police
• Green Light - John Legend
• Boomerang - Manel
• Sweet Child O' Mine - Guns N' Roses