El mapa del soroll a Barcelona: “Si no hi ha dades, el problema no existeix”
Una xarxa de veïns ha creat l’Observatori del Soroll, amb un mapa que registra els decibels de diversos punts de la ciutat

El mapa del soroll a Barcelona: “Si no hi ha dades, el problema no existeix”
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Barcelona és una ciutat plena de sons. Trànsit, terrasses, persianes o gent xerrant. Fa un mes, la Xarxa Veïnal contra el Soroll (XAVECS) va crear l’Observatori del Soroll. Un mapa que registra els decibels de diversos punts de Barcelona. S’hi pot veure el registre actual i històric, i si està per sobre o per sota del barem establert. És una manera de donar a conèixer la problemàtica del soroll a Barcelona. “Si no hi ha dades, el problema no existeix”, ha sintetitzat a El Balcó l’Enrique Navarro, membre de la XAVECS.
Navarro ha detallat els que considera que són els tres focus de soroll de la ciutat: les terrasses, els macroesdeveniments i els patis de les escoles. Ha volgut distingir entre la comunicació diürna i la nocturna i ha posat la lupa en la sortida dels locals d’oci nocturn. “Un problema de soroll”. També ha denunciat els incompliments horaris dels bars i les terrasses. Marc Arnela, professor titular d’enginyeria Acústica a la universitat Salle Ramon Llull, ha explicat la importància de “reportar qualsevol molèstia per poder-ho monitorar des de l’administració”.
Navarro i Arnela també han parlat del principal generador de soroll a la ciutat: el trànsit. Arnela ha explicat quines polítiques es poden fer per reduir el soroll. “Pacificar la ciutat, posant per exemple els eixos verds o les superilles, o reduir la velocitat, sobretot en entorns escolars”. Pel que fa a les terrasses i l’oci nocturn, la millor mesura és “controlar horaris de tancament”. Tal com han explicat els dos convidats, Barcelona és una de les ciutats més sorolloses del món. Navarro ha assegurat que no volen solucions per “demà” però sí per “demà passat”.




