Els advocats, sobre la regularització de migrants: "No serem mai prou mans per donar l'abast"
Elisabet Ureña critica que siguin les entitats les que hagin de concedir els certificats de vulnerabilitat per a les persones sense empadronar

Els advocats, sobre la regularització de migrants: "No serem mai prou mans per donar l'abast"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El Boletín Oficial del Estado (BOE) ha publicat aquest matí el Reial decret que autoritza la regularització de migrants. Està previst que doni permís de residència a prop de mig milió de persones que ja viuen al país sense tenir els seus drets reconeguts. A Catalunya, hauria de beneficiar unes 150.000 persones.
L’advocada experta en immigració de Càritas, Elisabet Ureña, ha celebrat aquest matí a l’Aquí Catalunya, de SER Catalunya, que s’hagi aprovat la mesura perquè “és una lluita de ja gairebé sis anys”, però afirma que “és millorable”. A més del poc temps que considera que tenen per acompanyar les persones que han de passar pel procés, des del sector apunten que “tenim dubtes sobre si els punts de presentació de documentació presencial seran suficients per atendre l’elevat nombre de persones que ho necessitaran”.
Per aquesta regulació, el Govern demana als sol·licitants que presentin un comprovant del país d’origen conforme no tenen antecedents penals en aquell país. Això també preocupa Ureña, perquè “en funció del país, pot ser més o menys difícil”. La finestra per inscriure-s’hi estarà oberta fins al 30 de juny, de manera que hi ha risc que el servei col·lapsi. En aquest sentit, l’advocada afirma que “no serem mai prou mans com per donar l’abast a una necessitat de persones tan elevada”. Per això exigeix a l’administració que posi a disposició de les persones “suficients punts presencials perquè tothom que ho necessiti pugui anar a presentar els papers”.
Elisabet Ureña ha denunciat que no totes les oficines de Correus i de la Seguretat Social podran gestionar aquest tràmit. “Ni Correus, ni tresoreries de la Seguretat Social, ni tan sols totes les oficines d’estrangeria”, assegura. A més, afirma que no funcionaran durant totes les hores del dia i que caldrà una cita prèvia. Per tot plegat, entre els advocats s’ha generat un gran primer interrogant: “seran suficients els recursos que s’estan posant a l’abast?”. Tot i així, confia que encara hi ha temps “perquè l’administració reaccioni ràpid si es preveu que això no sigui suficient”.
Per poder tramitar la regularització cal acreditar que fa més de cinc mesos que la residència habitual és a Catalunya i, per fer-ho, són necessaris documents que demostrin l’arrelament, com, per exemple, la targeta de transports. L’advocada apunta que aquesta qüestió està portant problemes perquè hi ha persones que, “malgrat que són veïns i veïnes d’una ciutat, no estan empadronades”, per la qual cosa demana que “hi hagi altres maneres d’acreditar que han estat aquí com a mínim des de l’1 de gener de 2026 i durant els cinc mesos previs a la sol·licitud”. És aquí on assegura que entren visites al metge, a la sanitat pública o els certificats escolars. Recomana que, si s’ha de fer servir qualsevol documentació, “com més pública, millor”.
Ureña denuncia que no és tan fàcil empadronar-se sense domicili fix, cosa que acaba afectant “persones que estan en situació de carrer o famílies senceres que estan compartint pisos i en què les persones que hi viuen no tenen el contracte de lloguer al seu nom”.
A més, l’administració sol·licita un certificat de vulnerabilitat, cosa que qualifica com un “problema”. A l’esborrany inicial “semblava que no ho farien, que es donaria per suposat que les persones que estan irregulars es troben en una situació de vulnerabilitat, però en el text definitiu es demana”. Això ho hauran de tramitar els serveis socials i aquelles entitats que estiguin constin al registre de col·laboradors. L’advocada, però, considera que els traslladen “una responsabilitat" que no sap "fins a quin punt ens correspon a les entitats socials, ja que és de l’administració”. Creu que aquest tràmit també s’hauria de facilitar i que “no s’ha de limitar al fet que una persona estigui empadronada o no al seu municipi”. Des del punt de vista d’Ureña, “hi ha altres proves que permeten acreditar que vius allà”.
SER Catalunya ha demanat aquest matí el llistat d’oficines habilitades a la delegació del Govern, que afirma que encara no el té definitiu. A partir d’aquest dijous està previst que ja es pugui demanar cita prèvia per tramitar la regularització.




