Les últimes set jornades, l’assignatura pendent del Girona a Primera
Els gironins no han millorat mai la seva posició en aquest tram final i només la temporada 23-24 trenca una dinàmica que convida a reaccionar
Imatges del final del partit al Bernabéu després de l'empat del Girona FC / Juanjo Martín (EFE)
Les últimes set jornades de Lliga s’han convertit, històricament, en un terreny delicat per al Girona. No és una qüestió de sensacions, sinó de dades. En cinc de les sis temporades a Primera Divisió —a excepció de l’actual, encara per resoldre— el comportament de l’equip en aquest tram final dibuixa un patró clar: el conjunt gironí no ha estat capaç de millorar la seva posició a la classificació.
A falta de set partits, el Girona sempre ha acabat igual o pitjor del que estava. És a dir, no ha fet mai el pas endavant definitiu en el moment clau de la temporada. El cas més recent és el del curs 2024-25, quan l’equip era 16è amb 34 punts i va acabar en la mateixa posició, sumant només set punts dels 21 possibles.
La gran excepció recau en la temporada de Champions
Aquest comportament es repeteix en pràcticament tots els precedents, amb una única excepció: la temporada 2023-24. Aquell any, el conjunt ‘blanc-i-vermell’ va trencar qualsevol previsió amb un final de curs excel·lent, sumant 16 punts i consolidant una tercera posició històrica. Però aquell registre, tot i ser real, s’escapa de la normalitat del club a Primera.
Si s’aïlla aquella temporada d’ensomni, la tendència és clara: el Girona no ha guanyat mai més de dos partits en les últimes set jornades i el seu sostre ha estat de vuit punts de 21 possibles. Uns números que expliquen per què el tram final s’ha convertit en una assignatura pendent recurrent.
El segon marge més curt respecte al descens
També preocupa el marge respecte al descens. Aquesta temporada, l’equip és 11è amb 38 punts i manté un coixí de cinc punts sobre la zona vermella. És, però, el segon marge més curt de la seva història en aquest punt del campionat. Només la temporada 2018-19 era inferior (quatre punts) i aquell any va acabar amb el descens a Segona Divisió després d’un tram final molt pobre.
En aquella campanya, el Girona va passar de ser 14è a falta de set jornades a acabar 18è, caient quatre posicions amb només tres punts sumats. Un precedent que reforça la idea que aquest període és especialment exigent per als gironins.
Mantenir la solidesa actual en defensa, el gran repte pel final
Un altre indicador és el rendiment defensiu. Si es posen en conjunt les últimes set jornades de les cinc temporades a Primera, el Girona només ha aconseguit mantenir la porteria a zero en sis ocasions de 35 possibles. És a dir, ha encaixat en un 83% dels partits en aquest tram decisiu.
Amb aquest context, el repte per a l’equip actual és evident. Més que una condemna, les dades representen una oportunitat per canviar la narrativa. El Girona té marge, té punts i està en una situació més estable que en altres cursos, però també té davant un escenari que històricament li ha costat gestionar.
El tram final de Lliga no només decidirà els objectius de la temporada, sinó que pot servir per trencar una tendència que s’ha repetit massa sovint. Aquesta vegada, el repte és convertir l’alerta en reacció.
