Un historiador respon Eduardo Mendoza: “Si aquestes declaracions les hagués fet un TikToker, diríem que és un ignorant”

Barcelona

L’historiador i periodista, Xavier Carmaniu, ha respost amb contundència a les recents declaracions de l’escriptor Eduardo Mendoza sobre l’origen i el significat del dia de Sant Jordi. Ha desmantellat el seu relat amb arguments històrics i posant en dubte les seves afirmacions: “O hi ha mala fe, o desconeixement, o simplement vol presència mediàtica”, assegura a la seva entrevista a l’Aquí Catalunya.

L'origen autèntic de la festivitat

Segons defensa l’historiador, “el dia de Sant Jordi existeix des del segle XV perquè és el patró de tots els territoris de la Corona d’Aragó, no només de Catalunya”. Remarca que es tracta d’un element cultural europeu que lliga fins i tot amb la cultura grega: “A Anglaterra porten la bandera amb l’emblema, el fons blanc i la creu vermella perquè precisament és el mateix patró”.

Carmaniu també critica el que considera una tendència en alguns sectors: “Hi ha una certa obsessió d’alguns intel·lectuals de voler eliminar elements catalanistes”. El periodista contradiu Eduardo Mendoza, que assegurava en una entrevista que la diada de Sant Jordi no tenia res a veure amb els llibres i que s'hi va afegir sense saber per què.

Xavier Carmaniu situa l’origen del Dia del Llibre entre 1923 i 1930, concretament en una estratègia de la dictadura de Primo de Rivera, la qual intentava promocionar la cultura espanyola unitària. “La seva idea era fer un partit únic i eliminar qualsevol diferència que hi hagués, entre aquestes, qüestions com el catalanisme i la Mancomunitat de Catalunya, que havia començat al 1914”, assenyala.

El projecte es basava a exaltar figures de la cultura espanyola, com és Miguel de Cervantes o El Quixot. De fet, inicialment es va fixar la festivitat del llibre pel mes d'octubre de 1928, coincidint amb el naixement de Cervantes. Però la iniciativa no va funcionar: “Des del govern deien als ajuntaments que compressin llibres i els regalessin a la gent, però era una contradicció, ja que no hi havia per pagar les escoles primàries i la meitat de la població no sabia llegir”, explica l'historiador.

Davant d'aquest fracàs, el gremi d'editors va buscar una alternativa: el 23 d'abril, vinculant-lo erròniament amb la mort de Cervantes (perquè va morir el dia 22) i fent-lo coincidir amb la mort de l’escriptor anglès William Shakespeare. “Resulta que aquest dia no va funcionar enlloc excepte a Catalunya”, apunta l'historiador, que atribueix l'èxit de la diada amb la coincidència de la fira medieval de Sant Jordi. A més, el context de la Segona República, la recuperació de l’Estatut d’Autonomia, i el renaixement cultural català va afavorir la seva popularització, almenys durant la República i la Guerra Civil.

Malgrat que el franquisme va frenar aquesta festivitat i la va reconduir una altra vegada cap a l’estil centralista de Primo de Rivera, l'intent no va funcionar. Finalment, amb la Transició torna a ressorgir el dia de Sant Jordi fins a convertir-se en una de les celebracions més emblemàtiques de la cultura catalana.