La vida després del desallotjament del B9: "He intentat oblidar el que vaig viure, però és impossible"
Quatre mesos després, la SER reconstrueix les històries d'alguns dels migrants que van quedar desemparats, ara pendents de la regularització

Desenes de persones continuen sense un sostre on viure / Quique García (EFE)

Badalona
“He intentat oblidar-ho”, explica en Katim, que va passar aquestes festes de Nadal sota un pont. “No puc. Forma part de la meva història”, afegeix. És un dels migrants que va patir aquest hivern el desallotjament de l’assentament del B9, l’antic institut abandonat a Badalona on es refugiaven 400 persones. Va ser el desnonament més gran d’Espanya. “Només ens queda lluitar, però tot té un límit”, lamenta resignat.
Quan es compleixen quatre mesos del desallotjament, alguns dels testimonis expliquen a la SER aquest nou capítol de la seva vida. Després de rebre el rebuig i la persecució de l’alcalde Xavier García Albiol (PP), el poble ha estat el seu refugi: la majoria aconsegueixen sobreviure gràcies a les entitats socials que els han aixoplugat.

Els desallotjats van passar diverses nits al ras aquest hivern / Alejandro García

Els desallotjats van passar diverses nits al ras aquest hivern / Alejandro García
Ibrahima, pendent de la regularització
El mateix fatídic 17 de desembre, hores després de deixar el B9, l'Ibrahima va rebre ajuda de Càritas. “Hi ha gent bona que ens va ajudar a trobar altres llocs”, explica. Alguns van ser reubicats en hostals de Terrassa, Lleida o Girona, mentre que ell es va quedar en un de Badalona. “Al principi m’hi vaig quedar una setmana, volien assegurar-se que era un bon noi”, relata en anglès: “Els vaig trucar per explicar-los que estic estudiant català. Vull treballar aquí i estic esperant la regularització”.

Els dies posteriors al desnonament / Alejandro Garcia

Els dies posteriors al desnonament / Alejandro Garcia
Passats uns dies Càritas li va prorrogar l’estada. Porta així setmana rere setmana i, si res no canvia, a finals d’abril tornarà a quedar-se sense sostre. “L’estiu passat me’n vaig anar a Eivissa a treballar. M’agradaria tornar-hi quan em regularitzin. Puc treballar en seguretat, tot i que preferiria ser recepcionista en un hotel”, planeja. L'Ibra parla anglès, francès, alemany i ja comença a guanyar confiança en castellà.
Katim, al carrer tot i portar 30 anys aquí
Viure sota un pont durant més d’un mes va ser molt dur per a Katim, que ara dorm en un hostal de Barcelona. És un dels migrants que Albiol va aconseguir expulsar del municipi. Se’n va anar a la ciutat veïna buscant ajuda. “Tot és lluitar per veure on podem acabar, però la lluita té un límit. No em mereixo això”, sospira: “No he tingut mai cap problema amb la policia ni m’he drogat. He pagat tot el que havia de pagar”. Va arribar a Espanya fa gairebé tres dècades: “No porto aquí ni dos dies ni tres. Hi vaig arribar el 1998”.

Els Mossos desallotjant l'antic institut B9 de Badalona / Alejandro Garcia

Els Mossos desallotjant l'antic institut B9 de Badalona / Alejandro Garcia
Pateix epilèpsia i ara mateix no pot treballar. A més, ha perdut el contacte amb molts dels seus companys. “Allà em sentia com a casa. Són molts anys i sentia que eren com els meus germans. L’alcalde ha estat molt dur amb els nostres. Tota la política ha estat molt dura”, sentencia.

Idrissa, un far per als seus companys
Cada matí molts dels exresidents del B9 reben una trucada. És l'Idrissa, que, si no els troba, es passeja pels carrers de Badalona i Barcelona, a les zones on sap que molts d’ells solen dormir. “Intento localitzar-los perquè la majoria no tenen targeta sanitària”, explica. “Molts estan acampant a les platges”, afirma. Ell ha trobat un pis on dormir.

Molts d'ells van marxar del B9 tan sols amb una maleta / Alejandro Garcia

Molts d'ells van marxar del B9 tan sols amb una maleta / Alejandro Garcia
Està enfadat amb les institucions: “La majoria dels nois es dediquen a recollir ferralla. Amb això no en tenen ni per comprar el menjar. El poc que compren al supermercat venen amb mi a cuinar-ho. Alguns, de vegades, es passen el dia a comissaria en algun control rutinari i els he de donar jo de menjar perquè no han pogut obtenir ni un euro”.
Younouss, desplaçat per trobar un sostre
Alguns dels desallotjats van haver de canviar de municipi i fins i tot de comarca per trobar un sostre. Ho van fer en ple desembre, amb temperatures de fins a cinc graus: “Va ser molt difícil buscar un lloc amb tant de fred”, explica en Younouss, que viu ara al Masnou (el Maresme). Atén la SER en un dels seus nous viatges habituals en tren cap a la feina. El seu nou sostre és temporal: “Sé que hi haurà una data en què m’hauré d’anar, però encara no sé quina”, explica.

En Younouss va participar d'Els Nous Altres Catalans, projecte de SER Catalunya que pretén retratar la Catalunya diversa

En Younouss va participar d'Els Nous Altres Catalans, projecte de SER Catalunya que pretén retratar la Catalunya diversa
Com l'Ibra, també està pendent de la regularització: “Així podrem demanar feines i desplaçar-nos si cal. Sense papers això és impossible”, afirma. Younouss és un dels desnonats del B9 més integrats a la societat: domina amb escreix el castellà i el català i és molt conscient de la situació actual. “Sabem que l’habitatge és un problema per a tots els espanyols. Volem poder lluitar també per tenir un pis pagat amb la nostra feina”.

Un desallotjament discriminatori
Les entitats que ajuden els desallotjats han reclamat al llarg d’aquests mesos que es tracta d’una actuació discriminatòria. Diversos líders polítics i organitzacions ho han denunciat davant la justícia europea. L’alcalde Xavier García Albiol va vincular en tot moment els desnonats amb la delinqüència i va afirmar que construiria una comissaria al solar de l’antic institut.

Roda de premsa de Xavier García Albiol el dia del desallotjament del B9 / JORDI PUJOLAR

Roda de premsa de Xavier García Albiol el dia del desallotjament del B9 / JORDI PUJOLAR
A més, la Fiscalia espanyola es va pronunciar a finals de març sobre la qüestió i va acusar Albiol d’incomplir l’ordre de desallotjament en no oferir “cap tipus d’ajuda” als ocupants. L’Ajuntament de Badalona va admetre davant la jutgessa que no disposa d’un protocol per atendre les persones sense llar. L’alberg municipal per a persones sense llar està tancat des de fa mesos.

Ferran Dalmau
Periodista i editor d'informatius. Societat, Barcelona, habitatge, turisme.




