L'alerta d'una al·lergòloga: cada vegada hi ha més al·lèrgics però s'estudia menys a les facultats
La doctora Victòria Cardona està amoïnada perquè la formació "és molt deficient" i les prediccions apunten que en un futur el 50% de la societat hi pot ser diagnosticada
L'alerta d'una al·lergòloga: cada vegada hi ha més al·lèrgics però s'estudia menys a les facultats
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
A la secció 'Cita Prèvia' de l'Aquí Catalunya, l'alerta s'ha posat sobre les al·lèrgies amb l'arribada de la primavera, de la mà de la doctora Victòria Cardona, cap de la Secció d'Al·lergologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigadora principal del grup en Malalties Sistèmiques del Vall d'Hebron Institut de Recerca, i el doctor Padrós. Cardona adverteix que la prevalença no para de créixer i que, malgrat això, la formació en al·lergologia continua sent insuficient.
El missatge principal és tan clar com preocupant: les al·lèrgies afecten entre el 25% i el 30% de la societat, però "la formació en al·lergologia a les facultats és molt deficient". Cardona lamenta que aquesta especialitat no s'estudia prou a l'universitat i adverteix que, segons les prediccions, en el futur es podria arribar al 50% de la població diagnosticada d'al·lèrgia.
El missatge del doctor Padrós als pares que tenen nens petits a casa
Pel que fa a les recomanacions, la doctora defensa prendre mesures prèvies, com l'ús de la mascareta, rentar-se les mans i consultar el metge de la capçalera, però sense obsessionar-se. En la mateixa línia es troba el doctor Padrós, que especifica que "cal reduir la sobreprotecció generacional i deixar que els nens tinguin més contacte amb terra i el medi", és a dir, que se'ls deixi arrossegar-se i gatejar en comptes de sobreprotegir-los en "bombolles".
Així mateix, Cardona destaca que la microbiota té un paper important i que les persones al·lèrgiques solen tenir menys varietat de microbis al budell, una situació associada a una pitjor resposta immunitària.
Cada vegada més al·lèrgies ambientals
La doctora explica que "tots els estudis mostren que està augmentant la prevalença de les al·lèrgies per diversos motius, com ara l'ambient". Segons diu, les ciutats occidentals afavoreixen aquest augment perquè hi ha menys contacte amb microorganismes, un element que considera essencial per desenvolupar defenses adequades.
Cardona també remarca que la contaminació fa que els pol·lens siguin més agressius i que les plantes generin més proteïnes de defensa que acaben actuant com a al·lèrgens. En aquest sentit, assenyala que els pòl·lens de ciutat provoquen més al·lèrgies que els de camp.
No naixem al·lèrgics
Uns dels missatges més importants que deixa és que l'al·lèrgia no és una condició innata, sinó adquirida. "No naixem al·lèrgics, sinó que ens fem pel contacte amb els al·lèrgens", explica, tot i reconèixer que hi ha un component genètic que hi influeix.
També detalla que el sistema immunitari es pot entrenar per tolerar allò contra què està lluitant, però que "aquest procés és delicat i pot comportar riscos, com ara reaccions greus o crisis asmàtiques".
El paper del canvi climàtic
La doctora vincula clarament les al·lèrgies amb el canvi climàtic. Recorda que l'augment de les temperatures afavoreix la floració, i per tant, l'exposició als pòl·lens.
En èpoques de sequera les plantes poden dedicar més energia a fer pol·len que no pas fulla verda, cosa que agreuja la situació de les persones al·lèrgiques.
