Quins són els països que han fet de mediadors en els grans conflictes del món?

Barcelona

Aquests dies el Pakistan centra molt titulars perquè està fent de mediador entre els Estats Units i l'Iran. I fa uns mesos Qatar o Egipte feien la mateixa funció entre Israel i Hamàs, per la guerra a Gaza. Amb el testimoni de Rafa Vilasanjuan, director de Translació i Impacte de Salut Global de Barcelona, avui a la secció Sabies que? de l'Aquí Catalunya, s'ha explicat quins països actuen tradicionalment com a mediadors en conflictes bèl·lics al llarg de la història i com ha canviat la diplomàcia internacional i en quins estats han acabat assumint el rol clau per facilitar acords de pau.

Del pes de l'ONU a nous actors

Vilasanjuan recorda que, històricament, "les Nacions Unides havien assumit la missió d'aconseguir la pau en contextos de conflicte, però amb la caiguda del Mur de Berlín i el menor interès d'Occident pels organismes internacionals, aquest paper s'ha anat reduint". També apunta que els Estats Units han tingut un pes important en determinats moments, com en els Acords de Divendres Sant a Irlanda del Nord, amb Bill Clinton com a mediador. Ara bé, afegeix que "el seu rol va quedar més qüestionat arran de conflictes posteriors com els de l'Afganistan, l'Iraq, Líbia o Somàlia".

Suïssa i Noruega

En el buit deixat per altres actors, han guanyant protagonisme països com Suïssa i Noruega, que han fet de la mediació una part central de la seva política exterior. Segons Vilasanjuan, "ambdós es complementen", però Suïssa practica una "diplomàcia silenciosa", oferint espais estables perquè les parts puguin mantenir representació mentre el diàleg encara no s'ha produït.

Com a exemple, l'expert cita Ginebra com a lloc on durant anys van tenir presència negociadora guerrilles sud-americanes com les FARC de Colòmbia o l'exèrcit Zapatista de Mèxic.

El model noruec

Noruega, en canvi, ha fet un pas més i ha buscat intervenir en la fase en què el diàleg ja és possible, amb l'objectiu d'aconseguir un acord de pau global. Vilasanjuan recorda que els acords més conseguts són el d'Oslo, signats entre Palestina i Israel per Shimon Peres i Yasser Arafat.

En aquest sentit, subratlla que "Noruega va més enllà i intervé en el següent esglaó", és a dir, en el moment en què les converses ja poden traduir-se en pactes concrets.

Qualsevol país pot ser mediador?

Vilasanjuan matisa que, en teoria, qualsevol país podria assumir aquest paper, però a la pràctica no tots tenen les condicions necessàries. "En principi sí, però en la realitat no", diu, i explica que els països nòrdics i Suïssa disposen d'estructures, experiència i institucions preparades per actuar de mediadors.

També destaca centres com NOREF, a Noruega, o el Centre pel Diàleg Humanitari de Ginebra, considerats referents internacionals en aquest àmbit.

Nous escenaris de mediació

El mapa de la mediació s'ha ampliat amb altres actors com Qatar, que va impulsar converses per a la pau a l'Afganistan, o Turquia, que ha tingut un paper estratègic en la mediació del transport de gra entre Rússia i Ucraïna.

El resultat és un panorama internacional en què la mediació ja no depèn només de les grans potències, sinó també de països que han fet de la neutralitat, la discreció i la diplomàcia una eina de pes.