Els funcionaris de presons, el col·lectiu de treballadors de la Generalitat amb més absentisme laboral per motius de salut

Barcelona

Els funcionaris de presons són el col·lectiu de treballadors de la Generalitat que encapçala el rànquing d'absentisme laboral per motius de salut. Segons les dades oficials a les quals ha tingut accés SER Catalunya, a través del portal de transparència, l'any 2025, els funcionaris de presons no van treballar el 12,5% de les jornades laborables. Per darrere hi ha, a quatre punts percentuals de diferència, els Mossos d'Esquadra i el personal interí de l'administració i dels serveis, que perden, de mitjana, un 8% de les jornades. Els segueixen el personal sanitari, els docents i els treballadors de l'administració de justícia, els altres tres col·lectius professionals que sumen més absència per motius de salut. Aquesta falten a la feina al voltant del 7% dels dies que els tocaria anar a treballar. Per àrees de govern, on es registren més baixes és a Drets Socials, i on menys a Política Lingüística.

Pel que fa al conjunt de treballadors públics, estan, de mitjana, el 7% dels dies laborals de baixa mèdica. Aquest percentatge inclou totes les absències vinculades a motius de salut: les baixes per accident laboral o particular, les malalties i els permisos per embarassos de risc. Les dades obtingudes per SER Catalunya també demostren que l'absentisme ha augmentat des de la pandèmia. L'any 2018, el percentatge se situava al 5,75%. Els dos anys següents, el 2019 i el 2020, va créixer significativament fins al 7,5%, un rècord que es va tornar a superar en plena onada de la variant òmicron de la covid-19. Un cop superada la pandèmia, el percentatge d'absentisme s'ha mantingut per sobre del 7% els darrers tres anys.

Segons el director de l'Institut d'Estudis del Treball de la Universitat Autònoma de Barcelona, Òscar Molina, la pandèmia ha fet prioritzar la salut per sobre de la feina a molts treballadors: "Hi ha persones que abans anava a treballar malaltes i sense trobar-se bé. Ara, segurament, s'ho plantegen. Pensen que no cal forçar la màquina". Molina també creu que els anys de les retallades van deixar molts serveis públics infradotats de personal: "Hi havia moltes necessitats d'incorporar treballadors i no es va fer. Hi ha hagut un augment de la càrrega i la intensitat de la feina, i això està relacionat amb les baixes".

Les mateixes dades apunten que, per semestres, les baixes mèdiques són més freqüents de gener a juny que de l'estiu a finals d'any. L'explicació tècnica rau en les vacances, que es concentren habitualment en el segon semestre de l'any.