"Confio que aquest procés sigui ràpid i ens generi una oportunitat de treball per a tots els qui ho estem esperant"

Lleida

"Confio que aquest procés sigui ràpid, factible i ens generi una oportunitat de treball per a tots els qui ho estem esperant". Són les paraules de la Briagne, veneçolana, que porta entre 7 i 8 mesos vivint aquí mentre espera el seu torn a les oficines de Correus, on hi ha anat a presentar els documents necessaris per a aconseguir la regularització aquest dilluns, 20 d'abril, el primer dia en què aquest tràmit es pot fer de forma presencial. "Vaig venir al juny de l'any passat, i ara se m'ha presentat aquesta oportunitat", afegeix. És un dels 20 estrangers que tenien cita aquest dilluns, 20 d'abril, a l'oficina de Correus de la Rambla Ferran, per fer aquest tràmit, segons han informat fonts de Correus. Un tràmit que també es pot fer a les oficines de la Seguretat Social, al carrer Jordi Cortada i a les oficines que Correus té al carrer Segòvia, prop de Joc de la Bola.

Com que els migrants que havien de fer elt ràmit tenien cita prèvia, no hi havia cues ni aglomeracions a les oficines de correus de Rambla Ferran com tampoc hi ha hagut cues més nombroses que altres dies -de fet, potser menys- davant de l'Oficina Municipal d'Atenció Ciutadana (OMAC), també a Rambla Ferran, on s'hi ha d'anar a buscar documents que després fan falta per tramitar la regularització, com ara un certificat d'empadronament o bé un certificat de vulnerabilitat. Algunes de les persones que feien cua davant l'OMAC, com en Mammadou, de Senegal, ha explicat que li faltava el certificat de vulnerabilitat. Li havien donat buit, ell l'ha reomplert i ara feia cua per lliurar-lo i aconseguir el segell municipal per després presentar-lo juntament amb altres documents davant Correus o la seu de la Seguretat Social.

Entitats acreditades

A més d'aquests organismes, a partir de dimecres també es podran fer els tràmits a través d'una oficina específica que posarà en marxa la Paeria amb 14 persones mentre que també estan acreditades entitats com la xarxa de suport a la regularització d'estrangers a Lleida. Formada per una quinzena de societats, entre elles Ndiatiguia, presidida per Nogay Ndiaye, també tenen autoritat per assessorar els migrants, tramitar papers i ajudar a tirar endavant el procés. Tot i això, des de Ndiatguia es denuncia que les administracions públiques no estan posant els recursos necessaris per agilitzar el procés, que ha començat aquest dilluns de forma presencial però que acabarà el 30 de juny. Això fa que serveis com l'OMAC estiguin cada dia desbordats. Ndiaye alerta de l'agreujament de la situació amb la campanya de la fruita a Lleida.

Crida al voluntariat

Ndiaye també fa una crida a captar voluntaris que ajudin a les persones que s'han de regularitzar a assessorar-los, acompanyar-los i, si convè, traduir-los les informacions que els donen per accedir als documents.

Anàlisi polític

Des del punt de vista de l'anàlisi política, a la tertúlia de l'Aquí Lleida amb els diputats al Congrés per Lleida Isidre Gavin de Junts, Inés Granollers d'ERC i Amador Marqués del grup socialista, han parlat de procés necessari però amb matisos. Amador Marqués assegura que "hi ha una gran expectació perquè feia molt temps que no es feia un procés de regularització extraordinari i és lògic que això comporti cues. S'han reforçat serveis (d'atenció pública) però segurament mai n'hi ha prou -perquè no sabem exactament a quanta gent afecta- perquè també hi pot haver que s'hi apropin i no els toqui (regularitzar). A més, és un procés que comporta certa complexitat en aquest sentit i, per tant, hauriem de fer una crida a la calma. Hi ha un termini raonable -fins el 30 de juny- perquè puguin encabir-se en aquest procés de regularització tothom que ho pugui fer". Amador Marqués també diu que "s'ha de fer -tot procés d'aquest tipus- amb totes les garanties per a les persones" que hi estan sotmeses, fugint de "gent que les enganyi o se n'aprofitin".

Lluitar contra les màfies

En aquest sentit, Inés Granollers, que a més de diputada al Congrés per ERC també és regidora de l'ajuntament de Bellpuig, assegura que es va assabentar que hi havia "màfies" que cobraven 40 euros per guardar torn en les cues per accedir a un servei públic i gratuït on tramitar la documentació. "Una pirateria que és lamentable. Cal que l'Administració acabi amb aquestes màfies". També ha dit Granollers, que la subdelegació del Govern de l'Estat a Lleida hauria de reforçar l'atenció -a la seu de la Seguretat Social, a partir d'avui, hi haurà un reforç de 4 taules, que només obriran per les tardes- i també ha reclamat "més informació als ajuntaments, especialment als ajuntaments petits", que també es veuen desbordats per persones que pregunten i demanen informació sobre el procés de regularització i, moltes vegades, aquesta informació no ha arribat als municipis. Pel que fa a la crida al voluntariat de les entitats socials, ho ha valorat molt positivament però també ha advertit "que els voluntaris s'informin bé abans perquè a aquestes persones els va la vida" en aquest procés.

"Política d'aparador"

Isidre Gavín, de Junts, ha estat el més crític. Ha assegurat que aquest procés "s'ha fet malament i és el resultat de la política d'aparador" que, segons opina, desplega el govern de Pedro Sánchez. "Ara estem parlant d'un procés de regularització extraordinari, però amb la regularització ordinària cal dir que en els últims tres anys, segons dades oficials, s'han regularitzat 720.000 persones. Doncs reforça el personal per atendre la regularització ordinària si no vols acabar desbordat". I diu que si no ho fan "és per aquesta política d'aparador, de veure qui és més progre". Al final, ha afegit, "estem desbordats tots, en serveis públics com la sanitat -els metges marxen perquè cobren poc- en educació, en serveis socials... " Segons Gavín, "cal regularitzar? sí, i els necessitem... però posem-hi criteris: la gent que vingui a treballar i tingui feina perquè això -el procés extraordinari- està fent un efecte crida" que agreujarà la situació de desbordament que Gavin diu que ja es viu en serveis públics. I es pregunta "Perquè Espanya es va desmarcar dels criteris (de limitar l'entrada d'immigrants) que sí van acordar la resta de països d'Europa? Això tirarà per terra aquest govern (el d'Espanya) perquè a base de ser els més progres si al darrere no hi ha diners ni criteris ni fas bé les coses... això no pot ser".