L'origen ocult del drac de Sant Jordi

Barcelona

El drac de Sant Jordi ve de molt més lluny del que ens imaginem. L'historiador i presentador del Tren de la Història, Xavier Carmaniu, explica que les tradicions no neixen del no-res, sinó que són una recreació constant de relats, mites i celebracions anteriors. En el cas de Sant Jordi, remarca que la llegenda que avui coneixem té vincles amb històries de l'antiguitat clàssica.

Tradicions que evolucionen

Carmaniu subratlla que "tot el que celebrem nosaltres té relació amb les festivitats anterior, des de Nadal fins a Sant Joan", una idea que serveix per entendre com el cristianisme va anar interpretant i cristianitzant tradicions i llegendes del passat. Segons explica, això també passa amb Sant Jordi, que recull elements de mites anteriors i els adapta al relat que s'ha acabat consolidant amb segles.

L'historiador recorda que bona part de la transmissió d'aquestes històries s'ha fet de manera oral, i que els relats han anat evolucionant segons l'època i el context. Per això, diu, que "només ens arriben les versions escrites i fixades, mentre que moltes d'altres, explicades de forma oral, s'han perdut pel camí·.

Mites i llegendes

En el cas concret de Sant Jordi, Carmaniu relaciona la llegenda amb el mite de Perseu i Andròmeda, en què l'heroi salva la jove d'un monstre marí, i també amb el de Belerofont i la Quimera, que mata amb l'ajuda de Pegàs, un cavall alat. Són, explica, "estructures narratives que comparteixen elements amb la imatge del sant a cavall i la lluita contra el drac".

També afegeix que la figura del drac pot tenir connexions amb la manera com les antigues civilitzacions interpretaven els fòssils. A Àsia, per exemple, l'abundància de dragons en la seva cultura i mitologia es podria relacionar amb els ossos de dinosaures trobats en el seu moment.

Llegendes que neixen de la terra

Segons Carmaniu, a partir dels ossos que trobaven, les diferents cultures construïen explicacions pròpies i s'imaginaven criatures fantàstiques d'una manera o una altra". Això explicaria per què els dragons xinesos i indis no són iguals, igual que tampoc ho són les narracions de l'origen del món en altres tradicions, com les d'Amèrica del Nord.

En aquest sentit, l'historiador remarca que moltes d'aquestes figures mitològiques han passat a formar part de l'imaginari col·lectiu i continuen vives en la cultura popular de la ficció actual, com ara per exemple en diverses sèries, des de Joc de Trons fins a Com entrenar el meu drac, en les quals es veuen cavallers matant bèsties gegants.

Carmaniu resumeix i destaca l'origen de les llegendes amb un missatge: "Tot és una recreació constant d'aquestes cultures que ens van connectant amb el nostre passat cultural".